Mataró, carrer del Rierot, 2 febrero 2018. Foto JPQ.

David Miró, subdirector del ara, parece temerlo:

[ .. ]

“La sociòloga Elisabeth Noelle-Neumann va formular als anys 70 la teoria de l’espiral del silenci per explicar certs comportaments humans gregaris. Aquesta teoria afirma que l’individu té por de l’aïllament, de ser estigmatitzat, i per tant en un context en què una majoria imposa un relat que no comparteix tendeix a restar en silenci per no patir conseqüències. En el cas català aquest concepte s’ha aplicat sovint per descriure el comportament d’una suposada massa unionista que, a causa de l’imaginari clima d’adoctrinament que impera a Catalunya, no s’atreviria a discrepar en públic. [ .. ] El més greu, però, és que aquesta espiral del silenci també va impactar de manera nefasta en el procés de presa de decisions, de manera que els discrepants anaven abandonant progressivament el nucli dirigent del Procés fins que va quedar esporgat de tota dissidència. A l’últim moment, tothom en aquest nucli era conscient que la República no es podia fer efectiva, però ningú es va atrevir a dir-ho. Els fets, però, són inapel·lables: tothom, i Puigdemont el primer, va acatar el 155. Les conseqüències de tot plegat són a la vista. Ara són molts els que s’adonen de l’error i el volen esmenar, però de manera sorprenent l’espiral del silenci torna a funcionar en el debat sobre la investidura de Carles Puigdemont, en què els discrepants són acusats automàticament de ser favorables al 155 o de covards. És com si no s’hagués après res de la lliçó del 27 d’octubre. Fins que l’independentisme no sigui capaç d’articular un debat serè i transparent, amb més dosis de veritat i realisme, i en el qual tothom pugui parlar sense por de ser acusat de res, li serà impossible refer-se de la trencadissa actual…” David Miró, 1 febrero 2018, ara, L’espiral del silenci independentista.

Las negritas son mías.

En su día, Jordi Pujol utilizó la palabra “trencadissa” para anunciar la “ruptura” del consenso constitucional: Pujol ve roto el consenso constitucional y denuncia la “humillación” catalana.

Temo decir cosas parecidas con menos eufemismos y paños calientes.

El Nou Pollastre Puigdemont se aliña con guerra civil fría, esquizofrenia y estacazos.

Nou Pollastre: guerra civil fría entre indepes.

Como en 1640, 1714, 1914-1925, 1934… la crisis del Procés y del Pollastre durará años.

Tras el Procés… la tentación del Programa Pollastre.

Caína.
Cataluña.
España.