De cómo la política, la historia y la guerra ideológica sin cuartel envenenan y destruyen aquello que solo la cultura pudiera unir, si no estuviese ella misma sembrada de pústulas cainitas:

Bernat Puigtobella: “.. mentre ens agafàvem de manera fetixista a la llengua o ens abrigavem ams conceptes tan eteris como cultura, nació o Països Catalans, un vendaval ha devastat el nostre lloc..”

Baltasar Porcel: “Porque Catalunya, como dicen nuestras instituciones de Gobierno o la Feria de Frankfurt y refleja la demografía, tiene dos culturas y dos literaturas, castellana y catalana. El problema, pues, no estriba en que nos falten buenos escritores, los hay, sino que esto únicamente casa en parte con el ser de Catalunya”.

El Periódico: “Otra visión del Estatut. Hay un peligroso abismo entre cómo se ve Catalunya aquí y cómo se percibe en el resto del Estado. Que un 46% de los ciudadanos españoles piensen que el nuevo Estatut de Catalunya pretende romper España, como señala el sondeo que hoy publica EL PERIÓDICO, es un dato inquietante que explica en buena parte el clima de crispación política que, por desgracia, se ha abierto paso en el país”.

Manuel Chaves: «El PSOE puede, con toda tranquilidad, votar no al Estatuto en el Congreso».

AVUI: “L’entrada del projecte d’Estatut de Catalunya al Congrés de Diputats ha marcat alhora el tret de sortida d’una cursa que serà llarga. El PP i el PSOE compten amb un gran avantatge inicial. Els partits catalans hi han desembocat desfets. Després de gairebé dos anys de dur debat per aconseguir un consens al qual es va arribar per pèls i en el darrer moment. Els dirigents de Convergència i Unió, el PSC, Esquerra i Iniciativa han gastat tota la seva munició dialèctica i tota la seva habilitat estratègica en l’etapa prèvia. Els uns contra els altres. També l’opinió pública d’aquest país se n’ha cansat, de l’Estatut i de la baralla que l’ha fet nàixer”.