Con motivo del voto del nuevo Estatuto catalán, me atreví a sugerir que el comportamiento cívico de los catalanes parecía reflejar “algo muy parecido a una ausencia de vertebración”. Esa emergencia de una “Cataluña invertebrada” era, a mi modo de ver, el fruto podrido de un proceso en curso de destrucción de Cataluña, víctima ella misma del comportamiento cainita de los catalanes.
Josep María Castellet no dice completamente lo contrario cuando afirma que “la sociedad política catalana está enferma”. Enfermedad moral muy semejante, para mí, a la enfermedad del espíritu que comenzó a destruir la “arquitectura espiritual” de España (JRJ) con la irrupción de la ética y la estética desalmadas que proliferaron con la Picaresca. Esa es la tesis central de mi ensayo De la inexistencia de España, De la inexistència d’Espanya.
Ante la invitación de la Feria del Libro de Frankfurt a la cultura catalana (2007), Josep Maria Castellet declara al Butlletí (número 65 de julio agosto 06) de l’Associació Col.legial d’Escritors de Catalunya (ACEC):
“La politització d’un fet que és absolutament professional ha fet malbé la visión de molta gent. ( .. ) Només les ganes de polititzar un afer molt favorable per als autors que escriben en català –independentment que hi hagi escriptors catalans que escriguin en castellà, que n’hi ha– ha portat molts polítics i alguns escriptors, jo diria que mals escriptors, a organitzar una discucció absurda sobre el que vol dir cultura catalana. ( .. ) La societat política catalana està emmalaltida, com s’ha vist al debat de l’Estatut, i millor dir emmalaltida que altres coses més fortes”.
Toni Ibañez says
Més que de malaltia, jo parlaria de descomposició. El fet evident és que cada dia que passa Catalunya és menys catalana. La descatalanització de Catalunya té múltiples causes entre les quals destaca la nefasta influència del fenomen immigratori juntament amb la pressió per part dels sectors espanyolitzants els quals (oh curiosa paradoxa!) a hores d’ara són més potents i efectius que durant el franquisme. La qüestió és tan seriosa que estic pensant de dedicar-li un assaig. La Catalunya no-catalana avança sense aturador. Montilla podria convertir-se en l’enterramorts de l’últim reducte de catalanitat que queda encara…
JP Quiñonero says
Tras su gira de 18.787 km. por las muy diversas nacionaliades autonómicas, naciones con Estado, regiones nacionales, municipios independientes y demás hierbas, Toni vuelve en plan Agitador Absoluto (AA).
Tomo los conceptos de «descomposició» y «descatalització» de Cataluña, con los que se me ocurren juegos de avalorios (glasperlenspielen).. ¡hasta los murcianos estamos tomando las antiguas tierras libres del Maresme!.
[ .. ]
Que La Razón y el Avui tengan el mismo propietario quizá aporte un dato significativo.
[ .. ]
Nobody is perfect, BW, really.
Por la transcripción,
Q.-