No me sorprende la pavorosa ignorancia histórica de la prensa de la mañana.

[ .. ]

La doctrina política del Rey, don Felipe, en torno a Cataluña, quedó establecida en su primer viaje oficial a Barcelona, como príncipe de Asturias, el 20 y 21 de abril de 1990.

En su discurso del día 20, en la Generalitat, don Felipe afirmó:

Parleu, honorable senyor President, dels anys, dels segles, en el curs dels quals un president de la Generalitat, i per tant Catalunya en la seva plenitud institucional, no es van poder dirigir i a més en català al Rei o al Príncep hereu, o que fins i tot ni tan sols van existir, la Generalitat eradicada, i lamenteu aquesta greu mancança.

Us comprenc perquè sento el mateix que vós i també lamento que el “fil d’or de la historia”, com diu un gran poeta català, Jacint Verdaguer, hagi estat en un temps descabdellat a l’inrevés, i que en conseqüència unes conjuntures que es van convertir en estructures impedissin que tampoc el Rei, el Príncep hereu, no es poguessin dirigir en català a les legitimes autoritats i a la generosa ciutadania de Catalunya.

Però la millor manera de demostrar les coses no són les paraules que s’hi poden aplicar, sinó els fets que les poden canviar, com ens ha mostrat des del primer dia Sa Majestat el Rei, el meu pare. Ara estem aquí vós i jo, honorable senyor President, dialogant clar i català, com diu aquesta expressió tan genuïna. Y això són els fets que, com també subratlleu, a la fi importen.

Unos hechos a la par simples y contundentes. Estoy aquí y con vosotros porque en nuestra rica variedad constituimos todos un ùnico pueblo. Estoy aquí porque los títulos ligados a Cataluña que me corresponden como heredero de la Corona representan tanto una consecuencia de la historia como constituyen una de las ramas del frondoso àrbol de la democracia. Estoy aquí hablando también catalán porque no podría representar lo que represento sin haberme propuesto hablarlo.
[ .. ]
Se equivocan quienes todavía contemplan la España autonómica como un problema, pues lo que en verdad ha hecho ha sido articular una realidad de muy positivos resultados: las autonomías han liberado y han suscitado energía e imaginación, iniciativa y participación. No hallaríamos en la España moderna un periodo más abierto del que vivimos, más implicado en un panorama de horizontes tan esperanzadores.

Y ahora quiero invocar yo también la enseñanza de la historia. Cataluña se caracteriza por cinco grandes periodos, que a la corta han influido de forma extraordinaria en ella misma y muy pronto en España entera, y a la larga nos han proyectado a todos con peso decisivo más allá de las fronteras.

Són els períodes, primer, de la Marca Hispànica. Bastió meridional de l’imperi carolingi i ferma línia divisòria entre el cristianisme i l’islam. Després, com forjadora d’aquell imperi mediterrani en el que, segons proclamava l’expressiu cronista Ramon Muntaner, fins i tot els peixos lluïen la senyera de les quatre barres.

En tercer lloc, constituint Catalunya una clau fonamental de la unió dels regnes d’Espanya per mitjà de l’audaç figura de qui aleshores cenyia la Corona d’Aragó, Ferran el Catòlic. Llavors, com porta de l’impuls i materialització de la revolució industrial, amb la que Catalunya ens ha introduït de ple en la dinàmica occidental.

Per últim, per últim en aquesta breu enumeració que de cap manera pot ser exhaustiva, Catalunya ha actuat com portaveu de la idea de l’Espanya de les nacionalitats, de les cultures, en la seva varietat i la seva unitat. La qual és, al capdavall, la que amb la democràcia defineix l’Estat, ens proporciona el marc que, perfilant el conjunt del quadre, en ressalta les característiques, la seva força.

[ .. ]
Las negritas son mías.

Comenté ese texto, por extenso, en las primeras ediciones castellana y catalana de mi ensayo De la inexistencia de España, intentando situarlo en el marco de la historia institucional de las Españas.

Han pasado veinticuatro años. Hay razones para temer que todo va peor: Divorcio Cataluña / España.

Tema central del nuevo volumen de mi serie España, una temporada en el Infierno, Duelo a garrotazos.

[ .. ]

AVUI, 21 abril 1990.

ABC, Felipe VI transmite a Cataluña un mensaje de «respeto, entendimiento y convivencia».
ARA, Felip VI intensificarà els actes a Catalunya a favor de la convivència.
El País, El Rey advierte en Girona que la Corona estará «más presente» en Cataluña.
El Periódico, Felipe VI lanza en Girona un mensaje de concordia.
El Punt, Felip VI fa mig discurs en Català, però no deixa marge a l’anhel català apel-lant a la unió i a la suma d’esforços.
La Vanguardia, Felipe VI apela al «respeto y la convivencia» con su primera visita a Catalunya como Rey.