Pujol ante el Parlament: “Se va el caimán, se va el caimán…”.
[ .. ]
El Periódico, 27 septiembre 2014.
[ .. ]
Toni Batllori, La Vanguardia, 27 septiembre 2014.
Tras intimidar a quienes intentaban interrogarlo, en vano, Pujol se marchó del Parlament sin responder a ninguna pregunta básica sobre la “corrupción estructural”, en Cataluña.
Corrupción denunciada, desde hace años, por uno de los fundadores de su propio partido,
Me’n van expulsar després que es posés fi al «sector dels negocis» i a la corrupció del partit.
Jo no perdona a Pujol que no hagi estat més dur, més contundent, amb la corrupció, tant l’externa com la interna, i ell ja m’entendrà quan dic això. Si l’hagués tallada de rel ara ell no hauria de patir per les mines que li esclatin perquè crec que es mereix un descans personal… El Punt, 20 agosto 2003. Miquel Sellarès, És un gran controlador de persones. Entrevista recogida en Vint i Jordi Pujol. Confessions de persones que l’han conegut (2003), de Manuel Cuyàs.
[ .. ]
Miquel Sellarès detalla en el seu llibre Construint un estat nou. Memòries polítiques (Angle Editorial) com la seva denúncia dels negocis bruts del secretari general de la Presidència, Lluís Prenafeta, li va costar l’expulsió de CDC.
[ .. ]
En el capítol titulat «Destapar el sector negocis i les clavegueres de CDC», Sellarès narra com la denúncia de la «pedagogia de la corrupció» del secretari general de la Presidència, Lluís Prenafeta, li va costar l’expulsió de CDC. «Quan vaig arribar a CDC l’any 1986 vaig adornar-me que dins del partit hi havia un contrapoder: l’ombra del fill del president, Jordi Pujol Ferrusola, i l’ombra de Prenafeta«, explica. Per Sellarès, el més preocupant no eren les irregularitats i els delictes sinó que Prenafeta «difonia la idea que pel finançament del partit tot valia i aquest lema servia perquè alguns, d’amagat i de passada, també financessin les seves butxaques«, assegura. En aquest sentit, descriu que hi havia una «mena de tolerància» amb la corrupció i que les frases més habituals eren «el poder és també això» o «què hi vols fer, ja se sap», «algú li ha d’arreglar les coses»… i assenyala que pel partit corria que Prenafeta li deia al president Pujol: «Jordi, tu preocupa’t de fer política que jo m’ocupo del teu futur«. També revela com alcaldes de CDC explicaven que un familiar de Pujol els deia el promotor o constructor que havia de fer un determinat equipament. Segons Sellarès, Jaume Casajoana donava instruccions als alcaldes perquè no seguissin aquestes odres si no ho demanava personalment el president Pujol. I, com que el president no ho demanava, «es van evitar moltes operacions fraudulentes», relata Sellarès.
Assegura que es «va mossegar la llengua» durant dos anys fins que un dia es va reunir amb Miquel Roca, Josep Maria Cullell i Max Cahner per proposar-los fer saltar Prenafeta argumentant que «algun dia explotaria a les mans de Pujol«… Diari de Girona, 12 marzo 2014, Sellarès diu que denunciar la corrupció a CDC li va costar l´expulsió del partit.
Las negritas son mías.
Corrupción denunciada más recientemente por eminentes personalidades patriótico / nacionalistas.
Carod-Rovira:
“Quan vaig denunciar el 3%, uns anys abans que ho fes el president Maragall, en acabar la sessió al Parlament algú molt important de Convergència en aquells moments se’m va acostar i em va dir: ‘Això que has dit és mentida, és una injúria, és una infàmia, no és cert, no és el 3%, que jo sàpiga és el 5%’. Em vaig quedar atònit.”… El Proceso y la corrupción denunciada por Carod-Rovira, en Cataluña.
Oriol Junqueras:
“Catalunya hem tingut estructures de corrupció”… Pujol, Mas, Junqueras, Carod-Rovira y la “corrupción estructural”, en Cataluña.
El futuro de Cataluña y los contribuyentes catalanes merecen una respuesta clara y precisa a tan inquietantes denuncias de “corrupción estructural”, esas Estructuras de Estado libres de impuestos.
Deja una respuesta