Cosas de Joan Francesc Mira, intelectual nacionalista valenciano.
[ .. ]
Entrevistado por Antoni Bassas, en el ara de hoy:
27-S: “La Catalunya obrera no ha votat esquerra indepe, ha votat Espanya”
Que un 48% voti explícitament independència, ¿què li diu de la nació dels catalans?
–Primera qüestió: la gent que forma aquest 48% no han anat a votar explícitament independència, han anat a votar una coalició de 2 partits a un dels quals han votat tota la vida, CDC o ERC. No dic que aquesta gent no siguin partidaris de la independència, però no han votat per la independència, han votat per aquests dos partits. Hi estan a favor? Evidentment. ¿I tots els que no han votat això vol dir que estan en contra de la independència? Tampoc n’estic segur. Ara bé, hi ha una cosa que encara és més important, i la premsa de Barcelona en parla molt poc: els factors d’identificació etnonacional.
Què vol dir això?
-Recordo una de les expressions, des de la pura ignorància apocalíptica, del pseudoprofeta Pablo Iglesias: “Los hijos de los andaluces y los ex- tremeños”. I la Catalunya obrera va votar, i el Pablo Iglesias no s’ho esperava: he agafat tots els resultats electorals municipi per municipi, i allà on hi ha hagut un augment espectacular de Ciutadans coincideix matemàticament, geogràficament, amb les poblacions o barris on la majoria és d’origen immigrat i bàsicament castellanoparlant. Aquesta vegada han votat en clau d’identitat pròpia: “Jo què sóc: català o espanyol espanyol?” Pablo Iglesias pensava que votarien esquerra, i han votat Espanya. És el que ha donat a Ciutadans un resultat espectacular.
¿I creu que la narrativa catalana es nega a veure-ho?
–Sí, perquè no és políticament correcte, perquè se suposava que la societat catalana havia incorporat a la seva consciència d’identitat col·lectiva tota aquesta població d’origen exterior. Bé, doncs resulta que ells no ho pensen i voten Ciutadans perquè la seva ideologia no enganya ningú. Cada cop que connectaven amb Ciutadans durant la nit electoral sortien cantant entusiàsticament el “Yo soy español, español”. Per tant, sí que ja s’està produint una certa fractura de tipus identificació nacional. Fractura en el sentit d’una ratlla que s’ha format al mig de la gent i de la qual la gent abans no tenia consciència. Una gent que, quan ha aplicat un principi d’identificació personal a una opció electoral definida en aquests termes, no vol distanciarse d’Espanya perquè se sent espanyola… ara, 25 octubre 2015 “La canallada més gran va ser treure’ns el nom: País Valencià”.
Las negritas son mías.
Mi serie fotográfica consagrada a Nou Barris hablaba de ese proceso, confirmando un histórico fracaso cultural, por partida doble: fracaso de las izquierdas indepes, fracaso del nacionalismo catalán.
La Barcelona de Ciudadanos / Ciutadans, Nou Barris.
La Barcelona de Ciudadanos / Ciutadans, Nou Barris, 11.
Deja una respuesta