Caldetes, 27 diciembre 2013. Foto JPQ.

Desde su óptica personal, claro está.

[ .. ]

En un hombre político de su estatura -entre las más grandes del siglo XX, en Cataluña / España-, no es un azar que comience a publicar anotaciones políticas, “personales, pero no solo personales”, cuando Cataluña, España y Europa se encuentran caídas de hinojos en una gran crisis de civilización.

El título de su primera anotación no deja de plantear los problemas en su raíz última: TRES ÀMBITS EN CONVULSIÓ. CATALUNYA, ESPANYA, EUROPA.

Cuando sus herederos directos han decidido enterrar su legado personal, con ominoso silencio, cuando los partidos catalanes siguen su propia hoja de ruta, de confuso e incierto destino, Jordi Pujol replantea y centra los problemas “no solo personales” de este modo:

El sentiment de culpabilitat em ve de que no per cobdícia, però sí que per por, per desídia, per lleugeresa, per feblesa he comès una falta que no havia d’haver comès.
[ .. ]
Jo no he estat independentista llevat d’un moment fugaç que combinava l’opressió radical del primer franquisme i el que en podríem dir la lectura dels versos d’en Ventura Gassol.
[ .. ]
El meu activisme catalanista ja va incorporar tant el fet espanyol com l’europeu. El reconeixement de Catalunya s’havia d’aconseguir en aquest doble marc. I no només passivament o resignadament sinó amb iniciativa i compromís. Amb esperit constructiu. És a dir, no només havíem de tenir com a lema i objectiu el que jo en deia “construir Catalunya” sinó també -en la mesura molt i molt modesta que ens pertocava- contribuir al progrés espanyol i europeu.
[ .. ]
Això era possible per una Catalunya amb la seva pròpia identitat reconeguda i respectada i amb les eines i competències pertinents. I una Espanya oberta a aquesta possibilitat. I aquest era el nostre objectiu col·lectiu. I el meu personal. Però ara ja no ho és.
[ .. ]
D’ençà de fa uns anys el projecte polític àmpliament majoritari a Espanya s’ha posat del tot d’esquena, però no s’ha de caure en la temptació del “finis Cataloniae” perquè el projecte que hem defensat topa amb dificultats molt grans.
[ .. ]
Durant molts anys he contribuït d’una manera important a l’aplicació d’un projecte col·lectiu que ha fet fer un gran progrés a Catalunya. En tots els ordres. I que també durant més de quaranta anys ha contribuït al progrés general espanyol.
[ .. ]
Però em rebel·lo en la idea d’una ineluctable decadència europea. Perquè crec en els valors d’Europa. I perquè no és casual, per exemple, que tanta gent d’arreu del Món vulguin ser europeus.
[ .. ]
Tot això requereix intel·ligència i competència, però també una voluntat col·lectiva pactada de sentit de responsabilitat, i de bona fe, i també de percepció de perill. S’albira per alguna banda que aquestes condicions es comencin a donar? No del tot. Però l’esperit europeu és una barreja d’actitud prometeica i d’esperança cristiana. I d’humanisme personalista. Uns ingredients sòlids i creatius. Que poden fer possible la reacció… TRES ÀMBITS EN CONVULSIÓ. CATALUNYA, ESPANYA, EUROPA.

Las negritas son mías.

En el terreno personal: en su confesión lleva la penitencia. Trágica. Mido la palabra.

En el terreno Cataluña / España, su exposición ya es un programa de trabajo y acción. Si existiese alguien capaz de dialogar con alguien.

Las consecuencias de la ausencia de diálogo y el vacío recordado por Pujol son bien conocidas:

–España / Cataluña: la libertad, caída en la taberna del Duelo a garrotazos.
–El duelo a garrotazos España / Cataluña visto desde Europa.
–España / Cataluña invertebradas: menos confianza, más deudas, más pobreza.

Ante Europa… temo que la esperanza de Pujol -“l’esperit europeu és una barreja d’actitud prometeica i d’esperança cristiana. I d’humanisme personalista. Uns ingredients sòlids i creatius”- sea una mera ilusión.

Esas fuerzas motrices estuvieron en el origen último del proyecto histórico de la construcción política de Europa. Temo que tales fuerzas del espíritu hayan caído en el desierto de las ideas muertas. Y esa tragedia última ilumina el estado de una civilización europea amenazada. “Los valores de Occidente están hoy amenazados”, me decía Claude Lévi-Strauss el 15 de diciembre de 1984. PDF, “Los valores de Occidente están hoy amenazados”.

Treinta y dos años más tarde, crisis y amenazan han continuado proliferando.

Brexit y crisis / ocaso histórico de Europa.

Destrucción del legado de Jordi Pujol.

Cataluña.
España.
Europa (s).