Tras el 21-D, nueva versión catalana del duelo a garrotazos, matriz política y cultural de las Españas

Barcelona, plaza de Cataluña, Monumento a Francesc Macià, 26 julio 2017. Foto JPQ.

La expresión política, social, cultural y parlamentaria del inmovilismo invertebrado de Cataluña inquieta a quienes se atreven a opinar con cierta libertad individual.

[ .. ]

Cuando estaba escrutado el 99,89 % de los votos del 21-D, la Cataluña congelada, inmovilista, invertebrada es una realidad aritmética palmaria:

[ .. ]

[ .. ]

Eleccions al Parlament de Catalunya 2017-Escrutat 99,89%.

… oséase:

-2.063.361 catalanes votaron a partidos indepes: JuntsxCat, 940.602, ERC-CatSi, 929.407, CUP, 193.352.

-1.889.176 catalanes votaron a partidos constitucionalistas: C’s, 1.102.099, PSC, 602.969, PP, 184.108.

En un referéndum consultivo, el resultado final dependería de los 323.695 votantes de CatComú-Podem, pasablemente divididos, también ellos, sospecho.

¿Alguien es capaz de hablar con alguien de algo..?

Los líos, equilibrios, fintas, navajazos, traiciones y pactos por venir quizá no consigan ocultar la tragedia de fondo, la Versión catalana del Duelo a garrotazos, matriz política y cultural de las Españas 2.

Un analista político del ara parece temer la prolongación indefinida de esa realidad profundamente castiza e inmovilista:

Els resultats d’aquesta convocatòria especial del 21 de desembre defineixen un panorama a mig camí entre la continuïtat i l’enduriment de posicions.
[ .. ]
El món independentista només és accessible als creients.
[ .. ]
El milió de votants d’Arrimadas també estan carregats de raons. Ells, com els independentistes, també s’han sentit humiliats, arraconats i menystinguts. I també, com els independentistes, han anat covant les seves ofenses a foc lent, atiats per uns mitjans de comunicació que han fet de la polarització el leitmotiv dels últims mesos, fins a fer-ne una profecia autocomplerta.
[ .. ]
Dos relats diametralment oposats, alimentats a base de simplificacions, de mentides, de greuges que reclamen satisfacció. Dos grups que se senten els legítims dipositaris dels anhels del veritable “poble català” i que, fent-ho, neguen l’altre.
[ .. ]
Uns i altres, i els seus corifeus (alguns pagats amb diners de tots), poden seguir estirant la corda, poden seguir alimentant les seves parròquies injuriades.
[ .. ]
Seria fàcil continuar per aquest camí, deixar-se endur, rabejar-se en l’ofensa. De fet, seria el més fàcil. Però no ens duu enlloc. O sí, ens duu a una Catalunya escindida i bloquejada, ens duu quaranta anys enrere… Oriol Bartomeus, ara, 22 / 23 diciembre 2017, La victòria dels ofesos.