En un texto publicado el pasado día 15, Jordi Pujol hace un balance histórico, institucional, político y cultural de la Construcción de Europa que está en los antípodas del populismo patriótico de Carles Puigdemont, agresivamente hostil contra Europa: España / Cataluña… Catalunya se aleja de Europa.
[ .. ]
Jordi Pujol, sobre Europa, España y Cataluña:
“Cal per tant a nivell europeu recordar a la gent els beneficis de tot ordre – materials, polítics i de progrés general – que Europa i la Unió Europea han representat. Això val també, i especialment, per Catalunya. Que ha estat clarament l’avançada de l’europeisme a Espanya, i sempre a primera fila també en el conjunt d’Europa. I que ara en algun aspecte es podria sentir decebuda. Com enganyada. I s’entén. Però sempre és un risc deixar-se endur per un idealisme excessiu. Un idealisme que en el cas de Catalunya més d’un cop ens ha comportat decepcions. Però que per altra banda ens ha mantingut sempre dempeus. Ara també serà així. Ara novament els que ens diuen que “dentro de 40 años de todo esto del catalán y de Cataluña ya no se hablará” s’equivocaran. A condició que els valors constitutius de Catalunya no s’esllangueixin. I d’aquests valors formen part la mentalitat i la consciència europees. Formen part del nostre codi genètic. No en podem renegar. Som fills d’Europa. Ara també…” NOSTÀLGIA.
Las negritas son mías.
Jordi Pujol, replantea y centra el problema Cataluña – España – Europa.
Cataluña la reserva de Europa. Guarda los valores que la haran grande frente a China. EEUU, India, Rusia…Europa sin estados pero con una reserva de valores que iluminara el mundo. Pujol dixit. Cataluña el hegemon mundial del mercado y del capital. El comportamiento humano es incomprensible. No entiendo nada. Mejor baciarse de tanta basura mental
Viva Berlanga y Buñuel y Goya y todos los artistas que hacen algo positivo por la mente humana.
Jose,
No seas malo, hombre…
…
Pujol tiene una envergadura considerable… ¡perdón..!!!
Claro que, efectivamente, Goya, Buñuel y Berlanga son cosas muy grandes, indispensables.
Avanti..!
Q.-
No puc interioritzar, encara, aquesta perversitat. Em sento, en part, atrapada. Només lluitem nosaltres per nosaltres, això ho tinc clar. No puc deixar de pensar que, humans com som, aquesta perversitat l»acallem, inclús qui lluita des de punts marcadament honestos. Aquestes contradiccions ens poden fer avançar, malgrat que no pas tant ràpid com voldríem. A nivell social, cal treballar, i molt, cadascú des de la seva possibilitat i voluntat, però amb total consciència. A nivell personal, passo en aquests moments, un dol, un dol fort, un dol d’allò que sabia però que, per salvació personal, també pervertia. Ajudem-nos, comprenem-nos, recolzem-nos, perdonem-nos, estimem-nos. La lluita continua. Pels que ens precedeixen, pels que hi som, pels que vindran. Sempre amb dignitat.
Amanda,
Tus palabras emocionan. Tu sinceridad dolorida no solo impone respeto: reclama a gritos comprensión, si…
Tus palabras quizá hablen, también, de muchos otros catalanes, doloridos, tristes, atrapados…
… catalanes en busca de otros catalanes con los que compartir y la palabra.
Ánimo…
A seguir resistiendo, si. Animooooo…
Q.-