Martín, que era mi mejor amigo cuando teníamos 15 años, me recuerda la noche de San Juan de 19.. Mercè me invita a “quemar algo”. Dominique me llama por teléfono: “Oye, quedamos, tomamos unas copas, y luego quemamos…” Siendo Dominique corsa, no diré que nos propone que vayamos a quemar, juntos, Carmen, D*, ella y yo…

[ .. ]

El recuerdo de la Noche de San Juan que tengo más a la mano es el de JP. Y me sigue pareciendo muy bello, como aquella primera noche que lo leí, ¿dónde fue? ¿hace cuántos años..?

23 de juny. — Nit. Revetlla de Sant Joan. — Cap al tard, la gent escombra i rega els carrers. Les acàcies fan una olor dolça i espessa. Les criatures transporten tota mena d’andròmines per cremar a les fogueres. El poble, tan crepuscular sempre, s’anima una mica. Gent a les terrasses dels cafès. Les llums públiques no semblen tan grogues com els altres dies. Passen unes noies mudades. Deuen anar en una o altra festa major. Deixen un perfum dolç a l’aire, embafador. Si hi
anés –penso–, què hi faria? Quan es fa vespre, hi ha un cel blau fosc immens. Buidor angoixosa, opressiva.
He sortit tard de casa. Tot ha estat ja cremat. En l’aire flota una olor, un gust de suro socarrimat i refredat. La gent fa anar al llit les criatures. Encara se’n veu alguna amb una ditada de negre al front o a la cara, que vol saltar sobre els focs extingits. A les cantonades, hi ha una mica de caliu sota les cendres. Fa una nit dolça, quieta, i, quan l’olor de fum s’esvaeix, l’aire té una qualitat de seda. A les portes de les cases, immòbils, mig adormida, la gent para, asseguda i silenciosa, la fresca –com si les flames s’haguessin emportat els pàlpits de les vides i haguessin quedat, només, figures de cera… Josep Pla, El Quadern gris.

[ .. ]

La noche de San Juan, jóvenes caballeros y adolescentes en flor.