Descubro un agudísimo análisis de la ¿crisis? ¿coyuntura? ¿actualidad? ¿historia? de Cataluña escrito por un indiscutido maestro de periodistas, con el que Juan Benet y yo tenemos algo muy íntimo en común: los tres nacimos un 7 de octubre.

[ .. ]

[ .. ]…vivien obcecats per la pròpia megalomania verbal, convençuts d’una imaginària força catalana i d’una feblesa, més imaginària encara, de l’enemic ancestral. Desconeixien la contextura íntima del nostre poble o tancaven els ulls a les mostres paleses que ell mateix n’havia prodigat secularment. I sobretot ignoraven, en absolut, els altres pobles peninsulars, en funció dels quals havia depès sempre i dependria en el futur la vida de Catalunya. Eren ja l’encongiment casolà, la manca de lucidesa, la realitat deformada i la follia col·lectiva que ens havia de perdre [ .. ]. [La Vanguardia, Gaziel y el nacionalismo, El tinglado de Santa Eufemia].

• El ABC, ERC, Massip, Gaziel, Cándido y yo.
• Cataluña en este Infierno.