Pintures de la sala capitular de Sixena.

Qué cosa más natural: recurrir a un aragonés de genio para intentar comprender el uso del arte religioso para darse garrotazos, con el pretexto del Monasterio de Santa María de Sigena.

[ .. ]

Creo que se entiende todo, incluso en catalán:

“Catalunya gairebé sempre, en una versió més del ‘duelo a garrotazos’ fa dos segles plasmat per Goya, el mestre aragonès… Sigui esmentat el ‘duelo a garrotazos’ amb permís de JPQ, Juan Pedro Quiñonero, que n’ha fet l’eix dels seus imprescindibles llibrets de la sèrie ‘España, una temporada en el infierno‘, de gran actualitat, que s’emparen precisament en Goya i els seus capritxos. Aquest excel·lent assagista fa anys que treballa en el concepte de la inexistència d’Espanya, un estat bastit sobre  l’oblit secular del seu caràcter intrínsecament pluricultural i en la malvolença al diferent en cultura, i no diguem a l’adversari polític. Paràmetres, documenta JPQ, que la història espanyola ha establert com a metrònom col·lectiu. En els seus últims quaderns d’anàlisi i reflexió, d’intervenció cultural sobre la marxa, se centra en el present, més goiesc encara. Sense oblidar el context català, les arrels culturals i polítiques del qual Quiñonero coneix bé. De vegades tinc la impressió que, de París estant, les coneix millor que molts de nosaltres mateixos…” Sixena i l’Aragó.

El Duelo a garrotazos, matriz política y cultural de las Españas… versión enero 2016.

Quiñonero sube a los cielos…