MI. Foto Marc Turiel, ¿20 diciembre 2012?

Creo que se entiende todo, incluso en catalán.

[ .. ]

Por otra parte, un poco de catalán (asturiano, andaluz, gallego, gibraltareño, euskera, etcétera) quizá sea tan recomendable para la salud como la dieta mediterránea y el champagne.

De ahí el interés de retomar las cosas que dice Mercè Ibarz: bastaría con cambiar este nombre o aquel para advertir que sus palabras debieran hacer reflexionar sobre el estado de la incultura creciente y los negocios de la com. e incomunicación de masas, no solo en Cataluña, ça va de soi:

“Ens hem deixat colonitzar per artistes de renom internacional al ritme de les maniobres del mercat i dels museus d’art contemporani. Els Crònica haurien de tenir més pes, aquí i fora, del que, a poc a poc, van aconseguint al cap de quaranta anys. Podríem parlar de més artistes, però el seu cas és exemplar del provincianisme vestit de cosmopolitisme que ens domina.”
[ .. ]
“Villa Fontana Rosa, sí, a Menton, a la Costa Blava, un indret fascinant. El jardí, don Vicent el va fer decorar amb rajoles valencianes… És una casa gairebé en ruïnes, com una metàfora del mateix Blasco, escriptor de vida fabulosa i d’obra de fama internacional que avui recordem massa poc.”
[ .. ]
“La creació viu sobretot als marges. Amb comptades excepcions, la resta acostuma a ser avui purament i simplement part del negoci.”… Mercè Ibarz: “Ens domina el provincianisme vestit de cosmopolita”.

Las negritas son mías.

Agustí Pons: “Ibarz, atenta i sàvia, aixeca acta del final d’aquell període d’optimisme, que desemboca en el segle més violent de tota la història d’Europa, i que en diem Modernitat.”

Julià Guillamon: “Un libre total.”

Joan Vila Boix: “I ho fa amb l’element imprescindible de la crítica: la llibertat.”

Adolf Beltran: ”Concentració de sensacions, vivències i indagacions relacionades amb les arts plàstiques i el cinema.»

Jordi Nopca: “El gran triomf de l’art no és l’èxit comercial, sinó que existeixi.”

Àlex Susanna: “Lluny de feixucs discursos acadèmics, però igualmente al-lèrgica a la banalidat periodística imperant.”

[ .. ]

La insurrección de las mujeres a través de la imagen y la fotografía, vista por Mercè Ibarz.

Mercè Ibarz, nuestro infierno y su tierra prometida.

Barcelona, ciudades invisibles: rescatadas por Mercè Ibarz.

Mercè Ibarz, Cataluña, sus vivos y sus muertos.

Cataluña y la tierra recobrada de Mercè Ibarz.

Porcel, Ibarz y el destino de Cataluña.

[ .. ]

L’amic de la Finca Roja.