Cansado, muy cansado, contemplo el mar desde la playa. La oscuridad estrellada de la bóveda celeste invita a cerrar los ojos y dejarse arrastrar por el oleaje de los recuerdos y las llamaradas de la piel.

[ .. ]

Recuerdo las traducciones de Carles Riba de Cavafis:

RECORDA, COS…

Cos meu, recorda
no solament com t’han arribat a estimar,
no solament els llits on has jagut,
sinó també aquells desigs que per tu
lluïen dins els ulls obertament
i tremolaven dins la veu -i algun
fortuït entrebanc els va fer vans.
Ara que tot això ja són coses passades,
fa gairebé l’efecte que també als desigs
aquells vas ser donat -ah, com lluïen,
recorda, dins els ulls que se’t clavaven,
com tremolaven dins la veu, per tu, recorda, cos.

“Elmar,elmar,sincesar comenzando…” Antibes, Caldetes, Gracia… 13/15 agosto 08. Foto JPQ.