Carrer de la pescateria, 5 agosto 2010. Foto JPQ.

“Droga, corrupción, tráfico de seres humanos, prostitución y miseria en la Barcelona del Tripartito…”.

[ .. ]

Esa es la historia que contaba Alejandro González Iñárritu: Qué Biutiful es Barcelona.

Ahora sabemos que la realidad policial de la Barcelona del segundo Tripartito y CiU quizá sea igual o mucho más sórdida: “L’anomenat cas 4F és un cas de corrupció policial, acusat de muntatge, tortura i falsificació de proves i amb cobertura política, judicial i mèdica, arran dels fets succeïts el 4 de febrer de 2006, quan la Guàrdia Urbana de Barcelona va detenir diverses persones, que van ser condemnades i van ingressar a la presó per la seva suposada relació amb l’agressió d’un agent de la guàrdia urbana durant una festa al Palau Alòs (Barcelona), fins llavors ocupat. Una d’elles, la psicòloga Patricia Heras, es va suïcidar durant un permís penitenciari el 2011. El cas s’ha fet àmpliament conegut arran de la pel·lícula documental Ciutat Morta que narra la història d’irregularitats al voltant del cas 4F.”

Ciutat Morta cuenta esa historia atroz. Una, entre otras: Estallidos de angustia social en Barcelona.

Sospecho que los padres de la patria, y sus exégetas, no desean hablar ni esclarecer las responsabilidades últimas del manantial de podredumbre que desembocó en esa charca ensangrentada.

La hipocresía de la izquierda caviar ante Ciutat morta.

4F: ser pastores, ningún rey, ni ningún dios.

Tocar a morts, més enllà del 4-F.

Barcelona.