![](https://unatemporadaenelinfierno.net/wp-content/uploads/2023/07/23g27-Alianca-Catalana-Silvia-Orriols-y-J-Aragones-927x1024.jpg)
Twitter oficial AC:
Quizá se trate de la mejor y más completa historia.
[ .. ]
Copio y pego:
Quan dones la mà a Sílvia Orriols tens la sensació que la coneixies, però no pots recordar de què, com si et trobes en una simulació informàtica en què falla alguna cosa. L’havies vist a les manifestacions de la Diada o entre el públic del FAQS. No és que l’haguessis vist literalment. La imatge de l’alcaldessa de Ripoll, d’una normalitat inversemblant, és el que obtindries si li demanessis a una intel·ligència artificial que fes mitjana entre totes les persones que van assistir als actes organitzats per l’independentisme entre el 2012 i el 2017.
[ .. ]
És com si el Procés hagués finalitzat per a tothom menys per a ella, que el vol dur a una nova etapa que, d’alguna manera difícil de comprendre, suposaria una continuació natural de les anteriors.
[ .. ]
Hi ha una primera ironia en el fet que els mitjans de comunicació i els partits polítics que tant van dependre del Procés hagin convertit Orriols en un fenomen, una de les poques figures capaces d’excitar noves passions en un panorama deprimit pel retorn a l’autonomisme.
[ .. ]
Nascuda el 1984 en una casa de pagès humil (el pare treballava a la fàbrica des dels 14 anys), Orriols va pujar en el que anomena “una casa catalana”, una infància bucòlica sense cap contacte amb la política institucional. Val la pena aturar-se en com l’alcaldessa fa servir la paraula “catalana”, que per a ella és sinònim incontrovertible de “nacionalista i independentista”.
[ .. ]
Per a ella “català” no és qui viu i treballa a Catalunya, sinó qui dona per fet que Catalunya és una nació amb una única llengua, que porta 300 anys ocupada i que cal lluitar per alliberar-la, com qui dona per fet que el cel és blau. Quan Orriols diu que alguna cosa és o hauria de ser catalana, no està fent una tautologia, sinó lliurant una subtil guerra cultural.
[ .. ]
Orriols no es defineix com a catòlica, sinó com a cristiana, una fe que va recuperar després de pujar a Núria a demanar ajuda divina per quedar-se embarassada, i aconseguir resultats el mes següent. Es dibuixa una relació idiosincràtica entre la persona i les coses en què creu, una forma de fe completament independent de la validació externa.
[ .. ]
Aquell dia, el Consell per la República, l’ANC i Òmnium van dur més de 10.000 persones a la seu del Parlament Europeu per protestar contra el veto a Puigdemont, Comín i Junqueras com a eurodiputats. Feia dos anys que la declaració d’independència s’havia suspès: parlem d’un grau de convenciment només accessible als fidels del cercle més interior. “Vam anar totes motivades, ‘viam ara podé sí. Va córrer un rumor entre el públic que entraríem al Parlament, com una mena de motí. I ho recordaré tota la vida: veus la Laura Borràs arribar, amb els seus talons, i començar a fer-se selfies amb tots els que volien entrar. En un moment s’havia aplacat la revolta”. En aquell mateix autocar hi havia la Margarita Cabello, companya de desenes de manifestacions i actual presidenta de la junta local d’Aliança Catalana a Ripoll.
[ .. ]
No cal dir que l’altre desencantament fundacional sobre el qual es fonamenta l’auge d’Orriols, en una mesura molt més gran que el del Procés, correspon als atemptats de la Rambla de Barcelona del 17 d’agost, reivindicats per una cèl·lula d’Estat Islàmic liderada per l’imam de Ripoll. Orriols diu que la immigració l’havia preocupat des de sempre, que té consciència del xoc de veure els primers marroquins arribar al poble i de l’increment arran de la construcció de la mesquita; s’esforça tan poc en el llenguatge políticament correcte que sembla que vulgui que t’imaginis el que deu dir a les sobretaules. Però la qüestió només adquireix un pes polític determinant arran del trauma.
[ .. ]
En la narració d’Orriols, la indignació amb la comunitat musulmana és indeslligable de la indignació amb la gestió que en van fer els partits catalans. Explica com, després del 17-A, entre els ripollesos comença a estendre’s la sensació que els polítics inverteixen molts més esforços a desresponsabilitzar la comunitat musulmana per prevenir la islamofòbia que a proposar mesures per assenyalar i combatre un radicalisme islàmic que ella i altres veïns consideren clarament estructural.
[ .. ]
Jordi Aragonès, un dels fundadors i secretari d’Estudis i programes d’Aliança Catalana, el partit que presideix Orriols i amb el qual ha aconseguit l’alcaldia.
Aragonès és el segon en projecció pública, i això es deu, en part, al fet que és cosí del president Pere Aragonès, és a dir net del mateix avi, alcalde de Pineda de Mar, franquista i fundador d’Alianza Popular, una figura que se sol treure a passejar per qüestionar les credencials del líder d’Esquerra Republicana. Lluny de renegar-ne, en Jordi explica que va néixer en una família “molt de la ceba”, pare independentista de tota la vida, i troba l’evolució ben natural. A diferència del cosí Pere, però, en Jordi està profundament imbricat amb la dreta catalana: va ser militant d’Unió i el seu treball final del màster d’Història Contemporània i Món Actual és un estudi sobre els orígens del PP català que aprofita documents dels avantpassats.
Jordi Aragonès forma part d’un nínxol reduït, però real, conscient d’ell mateix i ambiciós, de gent que sempre s’han sentit de dretes i independentista, per als quals la gran tragèdia del Procés va ser el gir cap a l’esquerra de tots els partits d’obediència catalana. No costa imaginar l’excitació que deuria sentir en descobrir Sílvia Orriols a les notícies.
[ .. ]
Quan vaig pensar el reportatge, Aragonès era a Sílvia Orriols el que Steve Bannon va ser a Donald Trump, un ideòleg que llegeix un canvi d’època i troba el candidat perfecte. Ho vaig encertar a mitges. D’una banda, efectivament, Aragonès pren Bannon com un dels seus principals referents, i els ulls se li il·luminen quan parla de Donald Trump. “Trump candidat”, especifica, perquè com a president el va decebre. De l’altra, Orriols no necessitava cap bastiment ideològic. A diferència del bilionari americà, en què la política sembla un succedani del reality show cancel·lat, Orriols pot acreditar anys de militància discreta i estudiosa. A més a més, Aliança Catalana no ha d’obrir camí, sinó surfejar l’onada reaccionària que va desencadenar el trumpisme. Aragonès i els seus tenien una llista de requisits per a la candidata somiada, i quan van llegir les paraules “cordó sanitari” van sentir que l’univers els feia una assistència.
[ .. ]
Escapa de l’abast d’aquesta peça investigar qui hi ha darrere Aliança, però sí que cal certificar que hi ha un darrere. Aragonès i altres membres fundadors d’Aliança amb què m’he entrevistat descriuen el Front com un partit poc seriós, una cotilla per a les seves ambicions i per al potencial polític que intueixen que té Sílvia Orriols, de qui parlen amb els ulls brillants i una admiració inexpugnable.
[ .. ]
Aquesta emulsió permet veure al mateix temps la novetat i per on pot acabar plorant la criatura. El manual és pur Bannon: amb el declivi econòmic d’Occident, el neoliberalisme deixa de ser una ideologia viable per a la dreta. El que Bannon veu abans que cap altre és que el primer món és ple de perdedors de la globalització que se senten sense ningú que els representi, i que la dreta i l’esquerra convencionals fan les mateixes polítiques d’immigració. Quan li pregunto a Aragonès per què no vota el PDeCAT, la resposta és pura estratègia: ja ningú vota un partit que defensa el lliure mercat i les elits; ara mateix, les dretes que creixen són les que han adoptat una barreja de proteccionisme industrial, nacionalisme identitari i un discurs radical contra la immigració, tot plegat en nom de protegir la gent rasa de casa, és a dir, la gent com Orriols. Es tracta de provar a Catalunya el mateix que ho està petant arreu.
[ .. ]
Orriols em porta de l’ajuntament al monestir de Santa Maria de Ripoll, el lloc on descansen les despulles de Guifré el Pilós, patriarca llegendari de la nació, la tomba amb què l’alcaldessa va il·lustrar un tuit fet la jornada de reflexió, que deia: “Aquí va començar tot, i d’aquí estant ho reconquerirem TOT”. Però Orriols no fa pas un discurs èpic, i de fet em reconeix tranquil·lament que no és optimista. Com totes les noves dretes que han proliferat a Occident, Orriols floreix del sentiment d’angoixa per la supervivència d’una identitat amenaçada.
[ .. ]
Si la genealogia del trumpisme sempre es remunta al cinturó d’òxid, no és difícil veure un Detroit en Ripoll: igual que la indústria més icònica dels Estats Units va anar-se’n en orris amb la globalització, Ripoll és una terra amb un passat siderúrgic orgullós que ha entrat en declivi i no para de perdre població. Envoltada de llocs més pintorescos com Camprodon o Olot, la reorientació del país cap al turisme no ha aportat gaire res al poble. “De la meva classe, vivint aquí només en quedem tres”. Demano a Orriols per la tria del verb en l’eslògan “Salvem Catalunya” i em respon: “La nostra situació és desesperada”. La doble cara d’Aliança Catalana, Joan Burdeus. Quadern, El País, 23 julio 2023 PDF 1 y 2.
Las negritas son mías.
Historia cuyos orígenes subrayé hace años:
El Pollastre Puigdemont y la tiranía teleológica, Trump, Le Pen, Forcadell.
Donald Trump, la nueva guerra civil en los EE. UU. y la Cuarta guerra carlista en España.
ORÍGENES Y FUTURO DE LAS NUEVAS EXTREMAS DERECHAS EN CATALUÑA, INDEPE Y ESPAÑOLISTA.
Deja una respuesta