![](https://unatemporadaenelinfierno.net/wp-content/uploads/2023/09/23g27-Tardes_0107-variante-1-Uti-1-674x1024.jpg)
Paseo de Gracia, 26 julio 2023. Foto JPQ.
En cierta medida, quizá, los nuevos públicos confieren otros sentidos (¿?) a las creaciones de otras épocas. Vaya usted a saber.
[ .. ]
![](https://unatemporadaenelinfierno.net/wp-content/uploads/2023/09/Banco-Rural-y-Mediterraneo-1961-Eudald-Serra-1911-2002-Uti--652x1024.jpg)
“Banco Rural y Mediterráneo” (1961) Eudald Serra (1911 – 2002)
De ahí, me digo, que el Paseo de Gracia tenga algo de “museo al aire libre”, con una veintena de edificios catalogados de “interés nacional”, incluso como patrimonio mundial de la UNESCO… con obras de Gaudí, Lluís Domènech i Montaner y Josep Puig i Cadafalchm, entre otros grandes maestros.
Con el tiempo, la especulación y el comercio han modificado la identidad original de algunos edificios y obras. En este caso:
“El Banc Rural i Mediterrani va ser fruit de la fusió del Banc Rural i el Banc Mediterrani, l’any 1953. L’any següent es va iniciar l’edifici del Passeig de Gràcia / Gran Via, que no es va enllestir del tot fins a l’any 1960. Va ser projectat per l’arquitecte Agustín Borrell Sensat (Barcelona, 1910-1970) qui, poc abans, havia projectat la seu del Col·legi d’Advocats. És un edifici classicista, de línies geomètriques i austeritat formal, força influït per l’escola de Chicago. Flanquejant la porta hi ha dos relleus d’Eudald Serra que evoquen la indústria i el transport. Al pis 13 s’hi va ubicar, entre 1961 i 1980 la popular Terrassa Martini, un dels llocs més cosmopolites de Barcelona. L’any 1982 el Banc Rural i Mediterrani va ser absorbit pel Banco Exterior de España i, finalment, ja dins del conglomerat públic Argentaria, va passar al BBVA, l’any 1999. Actualment, l’edifici allotja un comerç de moda i les antigues oficines han estat convertides en habitatges de luxe…”.
Muchas gracias, Quiño!!!
Por estos paseos guiados por mi querida ciudad…
Fina,
Barcelona, sí…sí…
Q..