
Guerra dels Segadors / “Corpus de sang”, Hermenegildo Miralles, 1910.
“Consenso histórico” de las “instituciones económicas y empresariales catalanas” con dos alternativas para el futuro inmediato: 1. “Sistema federal”. 2 “Nuevo pacto fiscal”.
[ .. ]
El ara lo cuenta así:
“Aquesta vegada es tracta d’un consens històric, ja que agrupa vint institucions econòmiques i empresarials: les tretze cambres de Comerç de Catalunya; les dues patronals –Foment del Treball, que agrupa les grans empreses, i Pimec, que agrupa pimes–; les entitats empresarials FemCAT, Barcelona Global i el Cercle d’Economia; el Col·legi d’Economistes de Catalunya i el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). Totes reclamen ara mesures ambicioses per millorar el sistema de finançament territorial, perquè l’actual pateix disfuncions que afecten directament la capacitat de la Generalitat de rebre els recursos que necessita a fi de garantir els serveis públics i, a més, no té en compte les diferències del cost de la vida entre territoris.
[ .. ]
Les entitats aposten en la declaració per dos possibles models de finançament nous. El primer, un sistema federal equivalent al de països com els Estats Units, que «permetria a les comunitats autònomes disposar de forma directa i dins del mateix exercici fiscal dels ingressos que li corresponen», cosa que actualment no passa, perquè l’Estat calcula les liquidacions de la recaptació amb dos exercicis de diferència. «La implantació d’aquest model només requeriria una reforma de la llei de finançament autonòmic», afegeix.
“La segona proposta seria recuperar la idea de pacte fiscal, defensada fa més d’una dècada pel govern d’Artur Mas. Amb aquest sistema, «la Generalitat administraria i recaptaria tots els tributs generats al territori, i assumiria un poder normatiu sobre aquests impostos similar al que assumeixen les comunitats forals» de Navarra i el País Basc…” ara, 5 marzo 2024, Leandre Ibar Penaba, Històric clam unitari del món empresarial català per un nou finançament.
Las negritas son mías.
Sin saber, por ahora, cómo y cuándo podrá aplicarse el pacto de la amnistía, negociado por Sánchez, su Gobierno, el PSOE, Puigdemont, Junts y ERC …
Sin poder imaginar qué ocurrirá en el terreno judicial de ese pacto, ni qué pudiera ocurrir si se produce un cambio de gobierno ¿con qué aliados…? …
Se vuelve al punto de partida original: 1640… cuando Felipe IV y su valido, el Conde duque de Olivares, tuvieron la ocurrencia de la Unión de Armas … pedir dinero para pagar las guerras imperiales de la Monarquía Hispánica. Estalló la Revuelta catalana con la que comenzaba la Guerra de los Segadores, que duró hasta 1662. Cataluña declaró una efímera República en 1641.
Aquel problema “fiscal” perdura desde entonces. De Pau Claris i Casademunt a Puigdemont, pasando por Cambó, Prat de la Riba, Companys, Tarradellas, Pujol, entre otros, defendieron cosas no siempre muy distintas, con muchos puntos en común, comenzando por el rechazo del “modelo fiscal” de la Monarquía Hispánica y los distintos modelos institucionales que tomó España, de la República federal a la España autonómica, pasando por dos dictaduras y no sé cuentos modelos políticos.
Mal que bien, una o varias crisis institucionales por siglo. En esas estamos.
Al día de hoy, las negociaciones y acuerdo, por aplicar, entre el Gobierno de Pedro Sánchez, el PSOE, Junts y ERC, quizá “salven” a Sánchez y Puigdemont. Sospecho que no “salvarán” a España ni a Cataluña.
España … ¿Invertebrada? ¿Por construir? ¿Inexistente? ¿Cuál de ellas..?
23J ¿España? ¿Cuál de ellas..?
23J … los resultados finales confirman las previsiones de Goya.
23J España, víctima de sus demonios.
España / Cataluña, cinco siglos de crisis, institucionales o larvadas 6.
El Duelo a garrotazos, matriz política y cultural de las Españas.
Deja una respuesta