Una temporada en el infierno

Juan Pedro Quiñonero

  • Inicio
  • Archivo
  • Acerca de JPQ

La crisis contada por Josep Pla

marzo 6, 2009 JP Quiñonero 13 comentarios

La crisis, contada por Josep Pla, el 6 de marzo de 1919, hablando de una fonda, se me antoja perfectamente actual.

[ .. ]

¿Es necesario traducir…?

6 de març. — La dispesa. Malgrat conèixer-la de tan pocs dies, se’m va aclarint el fons tràgic de la casa. A davant del negoci hi ha una mare, dues filles i una minyona, Maria. La mare fa de cuinera i treu rarament el cap al corredor. És un ésser humà devastat pel foc de la cuina i per la misèria: una dona seca, pàl·lida, amb una cabellera grisa molt esclarida, terroritzada per l’angoixa, que ha viscut literalment arrossegada per la vida. La filla gran –una noia alta, prima, morena, de cabells negres– té relacions. Voldria casar-se per marxar de la casa i viure tranquil·la. La inseguretat del seu matrimoni la fa viure en un estat d’excitació nerviosa, de displicència incontrolable. Per la més petita cosa es dispara i les faccions –tot el cos– li entra en una crispació convulsiva. En aquests moments, la primera cosa que diu és que un dia se suïcidarà, tirant-se per la finestra. La nena petita té deu anys. És grassoneta i té una cosa, a la cara, de badoqueria. De vegades l’envien a comprar alguna cosa i triga dues hores a tornar. Li pregunten què ha fet, on ha anat, com ha passat el temps, i es queda amb la boca oberta, sense dir res. Maria, la minyona –una noia baixeta, espessa de carns, d’una coqueteria passiva, amb un esllanguiment vegetal molt acusat, que parla amb un accent de la província de Lleida–, ha d’aguantar la persecució frenètica de gairebé tots els dispesers. El qui projecta una persecució més activa és el dispeser de més edat –un tal don Eligio. De vegades em pregunto: quan aquests insensats li hauran fet la criatura, què hauran fet, pobrets?

Hi ha un dispeser que es diu Lluch. És un català sud-americanitzat moreno, ple, alt, ben vestit, d’una impressionant pedanteria, ple de vent. Parla amb accent, amb la parsimònia de l’home que s’escolta i es reserva –fins i tot quan demana l’hora que és– i porta uns vestits foscos ribetejats –les americanes que Lloyd George ha posat de moda– amb un aguant i una barra impressionants.

Un altre dispeser, Mateu, té la mania del calçat. Al voltant d’aquest xicot, hi flota sempre aquella olor típica que fan les sabates noves –aquella mala olor de cuiro fresc–, sobretot si són barates. A sota del seu llit, se n’hi veuen diversos parells –gairebé totes enllustrades d’un color tirant a vermell. L’ideal d’aquest xicot seria estrenar unes sabates diàriament. És un ideal singular i xiroi, que està, però, dintre de les palpitacions del temps: aquests últims anys, les sabates, en aquest país, han agafat una importància que no havien tingut mai del meu record. A la casa hi ha un desordre indescriptible. Generalment a les sis de la tarda els llits encara estan per fer i els orinals resten immòbils a les tauletes de nit. [Josep Pla: El quadern gris, 6 de març 1919].

Las negritas son mías.

  • Josep Pla, la redención de la tierra y la construcción de un hogar.
  • Josep Pla, anarquista (conservador).
  • Josep Pla y una página mal explorada de la construcción de Cataluña.
  • Josep Pla y el nido de reptiles catalanes.

Cataluña, Crítica literaria

Comentarios

  1. Nina dice

    marzo 6, 2009 en 4:50 pm

    Sabio y tierno Pla, implacablemente abierto a las realidades de las gentes, tan solo consigo mismo…

    Responder
  2. JP Quiñonero dice

    marzo 6, 2009 en 5:48 pm

    Nina,

    … qué mágnífico resumen de todo Pla; si, solo consigo mismo… completamente solo… consigo mismo, y con su consagración solitaria a la escritura, que jamás lo salvó de tal soledad, insondable, oceánica, manicomial, diría él,

    Q.-

    Responder
  3. Nina dice

    marzo 6, 2009 en 5:52 pm

    … la reconsagrada manía de escribir… por suerte, la tuvo

    Responder
  4. JP Quiñonero dice

    marzo 6, 2009 en 6:11 pm

    Nina,

    Afortunadamente, para nosotros. Él fue víctima de esa “diabólica manía”, que Borges ha resumido de manera canónica, para mí:

    El poeta declara su nombradía

    El circulo del cielo mide su gloria,
    Las bibliotecas del oriente se disputan mis versos,
    Los emires me buscan para llenarme de oro la boca,
    Los Ángeles ya saben de memoria mi ultimo zèjel.
    Mis instrumentos de trabajo son la humillación y la angustia;
    Ojalà yo hubiera nacido muerto.

    Responder
  5. Gasolinero dice

    marzo 6, 2009 en 6:35 pm

    quan aquests insensats li hauran fet la criatura, què hauran fet, pobrets?

    Seguir en la pensión y ella a la calle, con la criatura, sin poder regesar a Lérida (ni mucho menos) y recordando ese desorden indescriptible de la casa que deja…

    Responder
  6. Jordi dice

    marzo 6, 2009 en 6:57 pm

    És un català sud-americanitzat moreno, ple, alt, ben vestit, d’una impressionant pedanteria, ple de vent. Parla amb accent, amb la parsimònia de l’home que s’escolta i es reserva –fins i tot quan demana l’hora que és– i porta uns vestits foscos ribetejats –les americanes que Lloyd George ha posat de moda– amb un aguant i una barra impressionants.

    Guau, que forma mas elegante y educada de poner a alguien de vuelta y media sin proferir un solo insulto. Mas como el narrador se necesitan, y menos como el narrado, diria yo…

    Responder
  7. JP Quiñonero dice

    marzo 6, 2009 en 7:17 pm

    Gasolinero, Jordi,

    … Gasolinero,

    Si, si: han cambiado muchas cosas, claro; pero la sordidez y el drama siguen siengo muy semejantes, digo yo.

    … Jordi,

    Pues si. El mestre era muy fino, oye,

    Q.-

    Responder
  8. Jordi dice

    marzo 6, 2009 en 7:21 pm

    Pues si. El mestre era muy fino, oye,

    Si es que hasta me lo imagino diciendolo con una voz suave y con tono de amabilidad y espontaneidad… bonita lectura para acabar la semana, Quinyo!

    Responder
  9. JP Quiñonero dice

    marzo 6, 2009 en 7:30 pm

    Jordi,

    In person, el mestre… era una miqueta mordaz, irónico y cínico. Cosa que ponía fuera de sí a burgueses y progres catalanes, que jamás lo tragaron, ni los unos ni los otros,

    Q.-

    Responder
  10. Nicole dice

    marzo 6, 2009 en 8:08 pm

    Gracias por recordarnos a Josep Pla, Mr. Quiñonero.

    Responder
  11. Teresa dice

    marzo 6, 2009 en 11:49 pm

    Me permito añadir un fragmento del apunte del 4 de marzo:

    “Escriure. Generalment se sent dir que quan un es posa a escriure, les blanques quartilles perden la virginitat. La virginitat de les quartilles, però, no té cap importància. La virginitat de les «quartel·les» –aquesta és la paraula que Josep Carner proposa per anomenar aquesta classe de papers– encara menys. El que en posar-nos a escriure perd notòriament la virginitat és el pensament que hipotèticament ens pensàvem tenir i els mitjans d’expressió de què il·lusòriament pensàvem disposar. Aquestes són pèrdues de virginitat irreparables. No hi ha ningú que no es pensi ésser un gran escriptor abans de posar-se a escriure. Tema literari: dibuixar, en una ratlla i mitja, el vol d’un ocell.”

    Deliciós i lúcid. I a veure qui és el valent que es posa a fer l’exercici que ens proposa. Jo, em confesso ben covarda (i impotent).

    Responder
  12. JP Quiñonero dice

    marzo 7, 2009 en 10:36 am

    Nicole, Teresa,

    … Nicole,

    Es Muuyyyyy agradable poder compartir cosas, si.

    … Teresa,

    ¡Qué buenísima idea…! qué pequeño enorme gran textooooooooo…

    Q.-

    Responder

Deja un comentario Cancelar respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Buscadores

Comentarios

  • Fina Ferrán en Amor y guerra social en los muros de París… belleza del hombre desnudo
  • JP Quiñonero en Amor y guerra social en los muros de París… belleza del hombre desnudo
  • Fina en Amor y guerra social en los muros de París… belleza del hombre desnudo
  • JP Quiñonero en Saint-Michel, cuando llega la primavera… el amor callejero y los libros
  • JP Quiñonero en Amor y guerra social en los muros de París… belleza del hombre desnudo
  • Fina en Retrato improvisado de Jean-Pierre Chevènement, con el origen del yihadismo terrorista al fondo
  • Fina en Saint-Michel, cuando llega la primavera… el amor callejero y los libros
  • Fina en Amor y guerra social en los muros de París… belleza del hombre desnudo

Libros

  • Libros


    Dark Lady Portada Uti
    Dark Lady
    La gran historia, la publicidad, la moda, el Terror, la alta costura, el erotismo, el vagabundeo nocturno y los paraísos artificiales

    • • Quiñonero responde al cuestionario Proust
    • • Dark Lady y la fotografía: erotismo y guerra, por otros medios
    • • ... de Dark Lady a los arrabales pantanosos de Mariano Rajoy, las crisis, la deuda, el arte de vivir
    • • Dark Lady en este Infierno
    • ☞ Librería Renacimiento

    El taller de la Gracia
    El taller de la Gracia DeCaínaalaAtlántida. Recursos para combatir la desertización espiritual que amenaza a los hombres libres.

    • • ... prescribe un tratamiento basado en la cultura
    • • ... libro impagable y gozoso
    • • ... gran libro de inquietud, de preguntas, de propuestas
    • ☞ Librería Renacimiento

    La locura de Lázaro
    La locura de Lázaro BiografíaNOautorizadadeCeliaJiruñaCarón

    • • CJC y CJC, en Caína y la historia de las literaturas
    • • La mariposa erótica
    • • Vidas paralelas de CJC y CJC
    • • "Buena parte de la cultura española está controlada y manipulada por sectas mafiosas"
    • ☞ Librería Renacimiento

    Una primavera atroz
    Una primavera atroz LahistoriaépicayfantásticadelaEspaña

    • • Una fauna de pesadilla
    • • Caína y su Corte de los milagros
    • • Caína y Los Heraldos Negros
    • ☞ Librería Renacimiento
  • Otros infiernos

    • Archivo
    • Babel
    • Biografía NO autorizada de CJC
    • Crítica
    • Escritos
    • Európolis
    • Európolis, Babel y Cía.
    • Iluminaciones
    • Jardín
    • Op.

    Calendario

    marzo 2009
    L M X J V S D
    « Feb   Abr »
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    23242526272829
    3031  

    Administración

    • Acceder
    • RSS de las entradas
    • RSS de los comentarios
    • WordPress.org

    Artículos recientes

    • Saint-Michel, cuando llega la primavera… citas callejeras
    • Saint-Michel, cuando llega la primavera… el amor callejero y los libros
    • Saint-Michel, cuando llega la primavera… amor callejero
    • Saint-Michel, cuando llega la primavera… vidas a la intemperie
    • Retrato improvisado de Jean-Pierre Chevènement, con el origen del yihadismo terrorista al fondo

    Categorías

    • Actualidad
    • Afganistán
    • Africa (s)
    • Alemania
    • Américas
    • Anales de Caína
    • Archivo
    • Arquitectura & Urbanismo
    • Arte
    • Étoile
    • Balcanes
    • Barcelona
    • Bereberes
    • Blog (s)
    • Caína
    • Caldetes
    • Cartier-Bresson
    • Cataluña
    • Cáucaso
    • China
    • Cibercultura (s)
    • Ciencia
    • Cine
    • Ciudad
    • Civilizaciones
    • Comunicación
    • Comunismo
    • Crítica literaria
    • Cuba
    • Culturas
    • Dark Lady
    • David Hockney
    • Deporte
    • Diplomacia
    • Duchamp
    • Ecología
    • Economía
    • Edición
    • Educación & Desarrollo
    • EE.UU.
    • Eggleston
    • El caballero inexistente
    • El caballero la muñeca y el tesoro
    • Entrevistas
    • Erotismo
    • Escritores
    • Escritos del joven Quiño
    • España
    • Estado
    • ETA
    • Europa (s)
    • Euskadi
    • Filosofía
    • Fotografía
    • Francia
    • Galicia
    • Gastronomía
    • Geografìa (s)
    • Historia
    • Hollande
    • Homenajes
    • Homosexualidad
    • Hopper
    • Imprescindibles para sobrevivir
    • Industrias culturales
    • Inglaterra / Reino Unido
    • Inmigración
    • Instantánea (s)
    • Irak
    • Irán
    • Islam
    • Israel
    • Juan Gris
    • Judaismo
    • La Dama del lago
    • Lautréamont
    • Lenguas
    • Libros
    • Literaturas
    • Madrid
    • Magreb
    • Martin Parr
    • Mónaco
    • Música
    • Mediterráneo (s)
    • Moda
    • Murcia
    • Nazismo
    • Opinión
    • Oriente Medio
    • País Vasco
    • Pakistán
    • Palestina
    • París
    • Pensamiento
    • Periodismo
    • Personajes
    • Personal
    • Política
    • Pujol
    • Religión
    • Robert Doisneau
    • Robert Frank
    • Rothko
    • Rothko
    • Rusia
    • Seguridad & Defensa
    • Sociedad
    • Teatro
    • Tecnologías
    • Televisión
    • Terror
    • Turquía
    • Ucrania
    • UE
    • Una primavera atroz
    • Una temporada en el infierno
    • Uncategorized
    • Viajes
    • VN

    Una temporada en el infierno