Ocaso en la A75, 29 diciembre 2008. Foto JPQ

Noches de San Juan de mi adolescencia…

[ .. ]

Cierro los ojos y repito en silencio las mismas plegarias de ayer:

San Juan, Kavafis y los griegos de la diáspora.

Nit. Revetlla de Sant Joan. – Cap al tard, la gent escombra i rega els carrers. Les acàcies fan una olor dolça i espessa. Les criatures transporten tota mena d’andròmines per cremar a les fogueres. El poble, tan crepuscular sempre, s’anima una mica. Gent a les terrasses dels cafès. Les llums públiques no semblen tan grogues com els altres dies. Passen unes noies mudades. Deuen anar en una o altra festa major. Deixen un perfum dolç a l’aire, embafador. Si hi anés –penso–, què hi faria? Quan es fa vespre, hi ha un cel blau fosc immens. Buidor angoixosa, opressiva.
He sortit tard de casa. Tot ha estat ja cremat. En l’aire flota una olor, un gust de suro socarrimat i refredat. La gent fa anar al llit les criatures. Encara se’n veu alguna amb una ditada de negre al front o a la cara, que vol saltar sobre els focs extingits. A les cantonades, hi ha una mica de caliu sota les cendres. Fa una nit dolça, quieta, i, quan l’olor de fum s’esvaeix, l’aire té una qualitat de seda. A les portes de les cases, immòbils, mig adormida, la gent para, asseguda i silenciosa, la fresca –com si les flames s’haguessin emportat els pàlpits de les vides i haguessin quedat, només, figures de cera… Josep Pla, 23 de juny de 1918. Noche de San Juan, los recuerdos, las llamas…

[ .. ]

Mis blancos brazos ya no han de abrazarte;
solo algas de diez dedos han de amarte
y la tierna marea acariciarte… The Knights of the Joyous Venture. La noche de San Juan, jóvenes caballeros y adolescentes en flor.

Personal.
Imprescindibles para sobrevivir.