Según Stat Counter, 804 unique visitors y 119 returning visitors, “bajaron”, “cargaron”, miraron ayer (no diré que leyeron) 1.618 páginas de este Infierno. Gracias.
Comments
Albertsays
Yo soy uno de los returning visitors.
Diario.
Y leo.
A ver que pasa JPQ.
Y gracias a tí.
PS: lo del gasoil, ¿como ha acabado?
¡Incontables gratitudes…!
Lo del gasoil… Mare de Déu… afortunadamente, no pusimos el coche en marcha; y el incendio del vecino disuadió todo movimiento… todo se quedó en unos cuatroscientos euros de gastos suplementarios NO cubiertos por el seguro… y la negra experiencia… matizada con el retorno a París, hacia el alba…
Jo també sóc un dels clients lectors que tornen sovint, Juan Pedro, ja ho saps, i a més t’estic fent publicitat justificada.
Felicitats. Ah, t’encarrego un post o referència sobre el fitxatge de Michel Rocard per part de Sarko.
Acabo de llegir-ho a l’Avui d’avui i he entrat al teu blog pensant que ja hi trobaria una referència. Estic segur que la tens a la llista …Jo estic per dir que no sé com acabarà aquest president de la República, però que començat sembla que comença pujant als cels. M’encanta veure que sap aplicar Sun Tzu al peu de la lletra (i potser una mica més i tot, escrivnt el que falta al tractat xinès) i en tregui tant de partit per a la República francesa… sembla, oi?
Llegeixo a l’Avui: “I en van 9. Nou polítics del socialisme i de l’esquerra francesa de la màxima rellevància ue han passat a engruixir la nòmina de col·laboradors de Sarko . L’ultim que ha dont el sí h estat tot un exprimer ministre, Michel Rocard, que s’ha integrat en un comité de savis del govern, amb l’encàrrec de revaloritzar la professió de mestre. Dreta? Esquerra? Primer, la República!.!
Això em fa pensar en allò del mestre “Qu’importe e flacon pourvu qu’il y ait l’ivresse”.
Francament, aquest encàrrec de Sarko, independement que Rocard i els seus col·legues de comissió se’n surtin millor o pitjor és tot una declaració de principis de diu molt al seu favor. Per les seves obres els coneixerem, que no per mitjà d’etiquetes o de retòriques …
Aquest home va per bon camí, sembla … que duri!
Necesito muchos visitas y mi diccionario negro ( lo más grande mío ) para comprender sus comentarios. Pero cuando Sani comienza a hablar en catalano… pues tengo que hacer una visita a un otro sitio.
Yo soy uno de los returning visitors.
Diario.
Y leo.
A ver que pasa JPQ.
Y gracias a tí.
PS: lo del gasoil, ¿como ha acabado?
Albert,
¡Incontables gratitudes…!
Lo del gasoil… Mare de Déu… afortunadamente, no pusimos el coche en marcha; y el incendio del vecino disuadió todo movimiento… todo se quedó en unos cuatroscientos euros de gastos suplementarios NO cubiertos por el seguro… y la negra experiencia… matizada con el retorno a París, hacia el alba…
Q.-
Luis Rivera: returning visitor to JPQ’s Hell. Me encantaría que figurara en mi DNI, denota cierta tendencia al riesgo.
Luis,
Gratitudes… en verdad, del Infierno a la Emboscadura, solo hay un paso…
Q.-
Jo també sóc un dels clients lectors que tornen sovint, Juan Pedro, ja ho saps, i a més t’estic fent publicitat justificada.
Felicitats. Ah, t’encarrego un post o referència sobre el fitxatge de Michel Rocard per part de Sarko.
Acabo de llegir-ho a l’Avui d’avui i he entrat al teu blog pensant que ja hi trobaria una referència. Estic segur que la tens a la llista …Jo estic per dir que no sé com acabarà aquest president de la República, però que començat sembla que comença pujant als cels. M’encanta veure que sap aplicar Sun Tzu al peu de la lletra (i potser una mica més i tot, escrivnt el que falta al tractat xinès) i en tregui tant de partit per a la República francesa… sembla, oi?
Llegeixo a l’Avui: “I en van 9. Nou polítics del socialisme i de l’esquerra francesa de la màxima rellevància ue han passat a engruixir la nòmina de col·laboradors de Sarko . L’ultim que ha dont el sí h estat tot un exprimer ministre, Michel Rocard, que s’ha integrat en un comité de savis del govern, amb l’encàrrec de revaloritzar la professió de mestre. Dreta? Esquerra? Primer, la República!.!
Això em fa pensar en allò del mestre “Qu’importe e flacon pourvu qu’il y ait l’ivresse”.
Francament, aquest encàrrec de Sarko, independement que Rocard i els seus col·legues de comissió se’n surtin millor o pitjor és tot una declaració de principis de diu molt al seu favor. Per les seves obres els coneixerem, que no per mitjà d’etiquetes o de retòriques …
Aquest home va per bon camí, sembla … que duri!
Una abraçada
Necesito muchos visitas y mi diccionario negro ( lo más grande mío ) para comprender sus comentarios. Pero cuando Sani comienza a hablar en catalano… pues tengo que hacer una visita a un otro sitio.