Una temporada en el infierno

Juan Pedro Quiñonero

  • Inicio
  • Archivo
  • Acerca de JPQ

Proudhon, hoy

abril 27, 2009 JP Quiñonero 7 Comments

Supongo que Proudhon es un desconocido en Carpetovetonia, incluso para los profesionales de la profesión (sic, Godard) de la historia de las ideas políticas.

[ .. ]

Jacques Julliard lo recuerda con motivo del bicentenario de su nacimiento…

Proudhon no cae bien a los sectarios, ni a los imbéciles, ni a los snobs, ni a los burgueses, ni a los tecnócratas, ni a los intelectuales, atraídos por la violencia [ .. ] Se alzó para siempre jamás contra el principio de autoridad [ .. ] Vio que el comunismo podía ser una de las peores formas de tiranía. El Estado providencia no escapó a sus flechas [ .. ] El gobierno del hombre por el hombre es la servidumbre…

… Nous célébrons cette année – ou plutôt, nous devrions célébrer – le bicentenaire de la naissance de Pierre-Joseph Proudhon, né à Besançon le 15 janvier 1809. Proudhon, le plus grand nom du socialisme français et, en outre, l’un des rares penseurs de cette mouvance d’origine prolétarienne. Très peu d’articles, pas de manifestations hors du colloque qui se tiendra dans sa ville natale du 15 au 17 octobre.

Proudhon ne plaît guère aux bourgeois et aux technocrates parce qu’il est le père de l’anarchisme. Il ne plaît pas davantage aux intellectuels parce qu’il n’est pas violent : «Révolutionnaire, disait-il, mais non bousculeur.» Or ce qui plaît tant aux intellectuels dans la révolution violente, ce n’est pas la révolution, c’est la violence. Comme s’ils voulaient échapper, grâce à leur préférence affichée pour l’extrémisme, à leur mauvaise conscience de travailler dans l’immatériel.

J’ajoute que Proudhon ne plaît ni aux sectaires, ni aux imbéciles, ni aux snobs. Tout cela mis bout à bout finit par faire beaucoup de monde. Il lui arrive assez souvent de changer d’avis. Il est l’auteur d’une formule qui traverse les siècles comme une balle : «La propriété, c’est le vol.» Rousseau, qu’il détestait, n’eût pas dit mieux. Et pourtant Proudhon veut permettre aux prolétaires d’accéder à la propriété grâce à une «banque du peuple» qui n’est pas sans évoquer le microcrédit du prix Nobel de la paix 2006 Muhammad Yunus. La gloire immortelle de Proudhon, c’est de s’être dressé comme jamais personne avant lui contre le principe d’autorité et d’avoir tenté de lui substituer une formule contractuelle de la société dont le fédéralisme ou mieux encore le mutualisme sont l’expression politique. D’où ses sentiments mêlés à l’égard de la Révolution française, qui certes a eu raison d’abolir la souveraineté royale, mais a eu tort de lui substituer immédiatement la souveraineté populaire, qui ne vaut pas mieux puisque c’est la souveraineté elle-même qu’il s’agit d’abolir pour faire de nous des êtres libres.

«L’exploitation de l’homme par l’homme, a dit quelqu’un, c’est le vol. Eh bien ! le gouvernement de l’homme par l’homme, c’est la servitude.» Proudhon a dénoncé à la fois la menace du césarisme issu de l’idée de gouvernement direct; la menace de dictature issue de l’idée socialiste; la menace d’exploitation issue de l’idée bourgeoise de représentation. «L’Eglise disait jadis, parlant comme une mère tendre : tout pour le peuple, mais tout par les prêtres. La monarchie est venue après l’Eglise : tout pour le peuple, mais tout par le prince. Les doctrinaires : tout pour le peuple, mais tout par la bourgeoisie. Les Jacobins n’ont pas changé le principe, pour avoir changé la formule : tout pour le peuple, mais tout par l’Etat C’est toujours le même gouvernementalisme, le même communisme» («Confessions d’un révolutionnaire», 1849).

Il faudrait multiplier les citations. J’emprunte celle-ci à l’excellente anthologie de Vincent Valentin (1), qui sauve l’honneur dans le désert intellectuel de ce bicentenaire et qu’il faut lire absolument si l’on veut échapper au crétinisme de l’époque. Les deux grands partis qui divisent la société, «l’économie politique» (nous disons aujourd’hui le libéralisme) et le socialisme, il les a vus à l’oeuvre dès le milieu du XIXe siècle; ils relèvent tous deux de l’exploitation de l’homme par l’homme. Au moment où la crise révèle au grand jour les turpitudes du système capitaliste; au moment où des intellectuels sans cervelle prétendent réhabiliter le communisme, comme si Staline, Mao, Pol Pot et le goulag n’avaient jamais existé, il faut lire Proudhon, ce grand désillusionniste, à titre d’antidote. Sans le secours de l’expérimentation, il a parfaitement vu que le communisme – il dit «la communauté» – ne pouvait être que l’une des pires formes de la tyrannie. Même l’Etat-providence (il dit «l’Etat serviteur») n’échappe pas à ses flèches.

(1) “Liberté, partout et toujours”, par Pierre-Joseph Proudhon, Les Belles Lettres (2009). Textes choisis, ordonnés et présentés par Vincent Valentin. [Le Nouvel Observateur, 20 diciembre 2008. Proudon, le gran déssillusionniste].

Las negritas son mías.

Jacques Julliard protagoniza con Luc Ferry [Luc Ferry y la manipulación cainita del pensamiento] el mejor y más indispensable debate de ideas en Francia, hoy, cada viernes / sábado, en LCI. Ya escribía hace dos años largos: Le fond de l’aire est libertaire.

  • Historia, Política y Pensamiento en este Infierno.

Pensamiento, Política

Comments

  1. Angel Duarte says

    abril 27, 2009 at 10:03 am

    Bravo. Algunos lo recordamos con indisimulado placer.
    Me voy para Vigo. Procuraré tener presente su estampa. La de Proudhon, digo.
    Abrazos
    Á.

    Responder
  2. JP Quiñonero says

    abril 27, 2009 at 10:59 am

    Àngel,

    Ya somos dos.
    Que Dios nos ampare…
    Buen viaje!!!
    Abrazos y toda la pesca,

    Q.-

    Responder
  3. maty says

    abril 27, 2009 at 12:22 pm

    Dios nos ampare de comunistas, nazis, nacionalistas,… e incluso de anarquistas.

    Todo aquel que antepone su ideología o creencia a los derechos fundamentales debe ser señalado públicamente para su vergüenza.

    Una cosa es compartir parte de alguna de esas ideologías y otra bien distinta es convertirse en un sectario, cual converso religioso.

    Eso lo dice uno que en 7º u 8º de EGB ya escribió un trabajo escolar sobre el anarquismo español y Casas Viejas, para sorpresa general.

    Responder
  4. JP Quiñonero says

    abril 27, 2009 at 2:05 pm

    Maty,

    Bueno…

    Q.-

    Responder
  5. maty says

    marzo 30, 2010 at 10:47 am

    e-Notícies La cara fosca de Tarradellas

    L’historiador Miquel Mir considera que l’aleshores conseller en cap estava al corrent de l’assassinat de 172 maristes a mans de la FAI. Mir acaba de publicar -juntament amb Mariano Santamaria- «El preu de la traïció» (Pòrtic), el qual relata un dels episodis més desconeguts de la violència anticlerical a Catalunya durant l’any 1936: l’assassinat de cent setanta-dos germans maristes.

    El llibre explica la persecució, el xantatge i la traïció que van patir els maristes per part de dirigents de la CNT-FAI que ocupaven càrrecs de responsabilitat a la Conselleria d’Interior de la Generalitat i en el Govern de la República.

    Els testimonis i les proves aplegades permeten afirmar, segons els autors, que alguns governants de la Generalitat de Catalunya estaven al corrent de la persecució i el xantatge de dos-cents mil francs francesos, que va pagar infructuosament la Institució Marista com l’aleshores conseller en cap, Josep Tarradellas….

    «Les proves aplegades són prou eloqüents per afirmar que alguns governants de la Generalitat de Catalunya estaven al corrent de la persecució i el xantatge de dos-cents mil francs que els dirigents de la CNT-FAI -amb càrrecs de responsabilitat a la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya- feien a la Institució Marista, i que aquests diners cobrats per Aurelio Fernández foren lliurats a Josep Tarradellas, que el seu torn els va lliurar a Josep Asens per ser traslladats i dipositats a Suïssa«, acaba el llibre (pàg. 250).

    Els autors també donen noms: «Els responsables de tot el que hi passava eren Manuel Escorza, del Comitè d’Investigació de la FAI; Dionís Eroles, cap de Serveis de la Comissaria General d’Ordre Públic; Josep Asens, cap de les Patrulles de Control; Aurelio Fernández, secretari general de la Junta de Seguretat i Interior de la Generaltiat de Catalunya; Silví Torrents, cap de la caserna de Sant Elies» (Pàg. 130)…

    Lo dicho, los anarquistas de entonces eran tan peligrosos y violentos como los demás.

    Responder
  6. Armando says

    marzo 30, 2010 at 11:03 am

    Maty,

    Por si no la has visto, aquí está (casi) todo:

    La vieja memoria Parte I, de Jaime Camino.

    Parte II

    y sin interpretaciones.

    Responder
  7. MMarie says

    marzo 30, 2010 at 1:59 pm

    Conozco el mqterial que aconseja Armando: se trata de documentos muy importantes para quienes se interesen por esos problemas y aspiren a comprender, libres, libres, limpios, Mr Q.

    Responder

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Buscadores

Comentarios

  • JP Quiñonero en Sánchez, Feijóo, Abascal, España y la Europa de las extremas derechas
  • Fina en Sánchez, Feijóo, Abascal, España y la Europa de las extremas derechas
  • JP Quiñonero en Sánchez, Feijóo, Abascal, España y la Europa de las extremas derechas
  • Jose en Sánchez, Feijóo, Abascal, España y la Europa de las extremas derechas
  • JP Quiñonero en Cataluña, campo de batalla entre PP (Cayetana) y Vox (Abascal)
  • Jose en Cataluña, campo de batalla entre PP (Cayetana) y Vox (Abascal)
  • JP Quiñonero en Modiano huye de Quiñonero en Saint-Germain-des-Prés
  • Irene Pina en Modiano huye de Quiñonero en Saint-Germain-des-Prés

Libros

  • Libros


    Dark Lady Portada Uti
    Dark Lady
    La gran historia, la publicidad, la moda, el Terror, la alta costura, el erotismo, el vagabundeo nocturno y los paraísos artificiales

    • • Quiñonero responde al cuestionario Proust
    • • Dark Lady y la fotografía: erotismo y guerra, por otros medios
    • • ... de Dark Lady a los arrabales pantanosos de Mariano Rajoy, las crisis, la deuda, el arte de vivir
    • • Dark Lady en este Infierno
    • ☞ Librería Renacimiento

    El taller de la Gracia
    El taller de la Gracia DeCaínaalaAtlántida. Recursos para combatir la desertización espiritual que amenaza a los hombres libres.

    • • ... prescribe un tratamiento basado en la cultura
    • • ... libro impagable y gozoso
    • • ... gran libro de inquietud, de preguntas, de propuestas
    • ☞ Librería Renacimiento

    La locura de Lázaro
    La locura de Lázaro BiografíaNOautorizadadeCeliaJiruñaCarón

    • • CJC y CJC, en Caína y la historia de las literaturas
    • • La mariposa erótica
    • • Vidas paralelas de CJC y CJC
    • • "Buena parte de la cultura española está controlada y manipulada por sectas mafiosas"
    • ☞ Librería Renacimiento

    Una primavera atroz
    Una primavera atroz LahistoriaépicayfantásticadelaEspaña

    • • Una fauna de pesadilla
    • • Caína y su Corte de los milagros
    • • Caína y Los Heraldos Negros
    • ☞ Librería Renacimiento
  • Otros infiernos

    • Archivo
    • Babel
    • Biografía NO autorizada de CJC
    • Crítica
    • Escritos
    • Európolis
    • Európolis, Babel y Cía.
    • Iluminaciones
    • Jardín
    • Op.

    Calendario

    abril 2009
    L M X J V S D
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    27282930  
    « Mar   May »

    Artículos recientes

    • España, elecciones… el PP choca con el Vaticano y la Iglesia en cuestiones de inmigrantes / inmigración
    • España, elecciones … Continuidad de la CEDA en 1936 al PP / Vox el 2026
    • La Academia / Académie, desde el el Pont des Arts
    • Sánchez, Feijóo, Abascal, España y la Europa de las extremas derechas
    • Modiano huye de Quiñonero en Saint-Germain-des-Prés

    Categorías

    • Actualidad
    • Afganistán
    • Africa (s)
    • Alemania
    • Américas
    • Anales de Caína
    • Archivo
    • Arquitectura & Urbanismo
    • Arte
    • Étoile
    • Balcanes
    • Barcelona
    • Bereberes
    • Blog (s)
    • Caína
    • Caldetes
    • Cartier-Bresson
    • Cataluña
    • Cáucaso
    • China
    • Cibercultura (s)
    • Ciencia
    • Cine
    • Ciudad
    • Civilizaciones
    • Comunicación
    • Comunismo
    • Crítica literaria
    • Cuba
    • Culturas
    • Dark Lady
    • David Hockney
    • Deporte
    • Diplomacia
    • Duchamp
    • Ecología
    • Economía
    • Edición
    • Educación & Desarrollo
    • EE.UU.
    • Eggleston
    • El caballero
    • El caballero inexistente
    • El caballero la muñeca y el tesoro
    • Entrevistas
    • Erotismo
    • Escritores
    • Escritos del joven Quiño
    • España
    • Estado
    • ETA
    • Europa (s)
    • Euskadi
    • Filosofía
    • Fotografía
    • Francia
    • Galicia
    • Gastronomía
    • Geografìa (s)
    • Historia
    • Hollande
    • Homenajes
    • Homosexualidad
    • Hopper
    • Imprescindibles para sobrevivir
    • Industrias culturales
    • Inglaterra / Reino Unido
    • Inmigración
    • Instantánea (s)
    • Irak
    • Irán
    • Islam
    • Israel
    • Juan Gris
    • Judaismo
    • La Dama del lago
    • la muñeca y el tesoro
    • Lautréamont
    • Lenguas
    • Libros
    • Literaturas
    • Madrid
    • Magreb
    • Martin Parr
    • Mónaco
    • Música
    • Mediterráneo (s)
    • Moda
    • Murcia
    • Nazismo
    • Opinión
    • Oriente Medio
    • País Vasco
    • Pakistán
    • Palestina
    • París
    • Pensamiento
    • Periodismo
    • Personajes
    • Personal
    • Política
    • Pujol
    • Religión
    • Robert Doisneau
    • Robert Frank
    • Rothko
    • Rothko
    • Rusia
    • Seguridad & Defensa
    • Sociedad
    • Teatro
    • Tecnologías
    • Televisión
    • Terror
    • Turquía
    • Ucrania
    • UE
    • Una primavera atroz
    • Una temporada en el infierno
    • Viajes
    • VN

    Una temporada en el infierno