JP, ca. 1960 / 1970. ¿? Foto ¿? PS. A juicio de Joaquín Riquelme, el autor de esta foto pudo ser Xavier Miserachs. Y pertenecería a una serie tomada ¿en 1965 / 66? con motivo de la edición de las Conversaciones en Cataluña (1967) de Salvador Pakiker

¿Es necesario recordar que Josep Pla es uno de los escritores catalanes más importantes de todos los tiempos..?

[ .. ]

Francesc Montero ha rescatado un libro de prosas inéditas de Pla, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses (Destino), que ara presenta con estas citas:

“Com que la unitat [Catalunya-Castella] es produí no solament en el terreny polític sinó també en el terreny religiós, a través de la projecció de les formes del catolicisme castellà sobre el nostre país, es produí un sobrepès de catolicisme sobre la nostra vida social. Aquest fou un factor de decadència, perquè els pobles d’esperit comercial s’ofeguen si la pressió del dogmatisme catòlic és excessiva. El bilingüisme fou un altre factor de decadència. El bilingüisme planteja al meu entendre el problema del subconscient català -origen de tot el drama cultural del país- perquè el poble que no logra mantenir les manifestacions del seu subconscient en un estat folgat, llibèrrim i normal, perd la seva personalitat de manera fatal i seguríssima”.
“Es pot conquistar amb un arrauxament. Colonitzar implica intel·ligència, Espanya”.

[ .. ]

“El català és un fugitiu. De vegades fuig de si mateix o a dins de si mateix, fuig devers altres cultures, s’estrangeritza, es destrueix; fuig intel·lectualment i moralment. De vegades sembla un covard i altres vegades un orgullós ombradís. De vegades sembla patir de mania persecutòria i altres de fatxenderia”.
“El català actual és un producte de la decadència de Catalunya. La seva nota característica és un complex d’inferioritat, degut a la deterioració de la seva personalitat. El català no té pàtria i per tant és un ésser diferent, que no pot comparar-se amb els que en tenen. Perdé la pàtria, féu un gran esforç per tenir-ne una altra sense lograr-ho. El català no té l’inconscient sa, normal i obert. Això explica les seves característiques: de vegades és un fatxenda -la jactància que nota Unamuno. Però sovint és d’una humilitat morbosa, humiliada i ofesa i per això Unamuno diu que “hasta cuando parece que atacan, están a la defensiva”. Potser la insuportable vanitat és una conseqüència del sentiment d’humiliació i viceversa -la humiliació crea, com una evasió incontenible, la vanitat. Trobar un català normal és difícil”.

Las negritas son mías.

Desde otro ángulo, la actualidad de este otoño devuelve una dimensión visionaria a una crónica de 1931: La crisis España / Cataluña vista por Josep Pla.

Pla escribió millares de páginas sobre esas mismas cuestiones, que yo mismo llevo años estudiando:

Josep Pla y la construcción mítica de Cataluña 2.

Josep Pla y la construcciónón mítica de Cataluña.

Josep Pla, la redención de la tierra y la construcción de un hogar.

El tiempo ha seguido su curso…

Pla, Rodoreda, Porcel y la construcción de Cataluña.

Pla, Rodoreda, Porcel: construcción y crisis de Cataluña.

Pla y la construcción mítica de Cataluña.

Noche de San Juan con Kipling, Kavafis y Josep Pla.

La crisis España / Cataluña vista por Josep Pla.

Josep Pla y el duelo a garrotazos, en España y Cataluña.

Un banquero catalán visto por Josep Pla.

La “corrupción estructural” y el “nido de reptiles” de la crisis abierta por Jordi Pujol, analizados por Josep Pla.

Crisis, corrupción, soberanía e independencia, vistas por Josep Pla.

Josep Pla y el nido de reptiles catalanes.

La crisis contada por Josep Pla.

La construcción de Cataluña, según Josep Pla: vista por un inglés y un murciano.

Pla, Quiñonero, Cataluña, España y sus culturas.

Josep Pla, anarquista (conservador).

Josep Pla y el estamento municipal de Barcelona.