La historia pudo comenzar en Caldetes, el 1 de noviembre del 2004. Hoy, Isabel* me envía las últimas pruebas y la cubierta de La locura de Lázaro.
[ .. ]
Así quedará resumida para el público esa novela:
La locura de Lázaro es una biografía no autorizada de Celia Jiruña Carón (CJC), escritora célebre, cuya carrera literaria culminó con el premio Nobel.
Su vida fue una comedia bárbara, un fresco sombrío de la Caína de su tiempo. Su vasta obra es un capítulo significativo de la historia de las literaturas, última heredera de Quevedo y Valle Inclán. Su primer gran amor adolescente fue Laure Fokine, que haría una carrera de gran actriz, en películas como La Dolce Vitta y La cadutta degli dei. Su primer lector fue Dámaso Alonso, antes de convertirse en afamada cronista de sociedad. Se cruzó con Michel Foucault en un prostíbulo sadomasoquista, y con Ramón Sender en una universidad californiana. Se dijo que tuvo una escandalosa aventura carnal con Picasso.
A su primer matrimonio fallido, siguió una aventura lésbica con una joven mariposa, Lola, Lo, Lo-li-ta, que la traicionaría con su esposo. Tras una larga vida de dura lucha contra los ángeles, demonios y fantasmones de una tierra endemoniada, su consagración última con el premio Nobel coincidió con un segundo matrimonio, a una edad provecta, seducida por el productor de un consultorio radiofónico, precipitándola en un torbellino de pasiones infernales.
La escritora legó sus últimas propiedades a un misterioso Lázaro Novel, cuyo destino se confunde con el proyecto manicomial de intentar redimir los baldíos víctimas de incontables guerras fratricidas, dando al legado último de Celia el sentido de una fábula épica y moral sobre el atormentado puesto de Caína en la historia.
[ .. ]
Cubierta y pruebas llegan cuando tengo el pie en el estribo. Mañana tomamos la autopista, rumbo a Aix-en-Provence y la Sainte Victoire. Maurice y Françoise nos esperan en Cagnes-sur-Mer, a dos pasos del museo Picasso de Antibes. La alegría del viaje también tiene algo de muy melancólico: no podremos estar en Caldetes, esta primavera.
Oiga, su CJC ¿tiene algo que ver con Cela..?
Javier
Mi Celia escribió un libro que se llama La almadraba, que algo tiene que ver con La colmena.
También es cierto que mi Celia se cruza con muchos personajes, escritores y artistas conocidos que en el libro figuran con su propio nombre.
Dicho esto, no imagino a Camilo fotografiado de niño por Lewis Carroll ni en un prostíbulo sadomasoquista californiano, ni en brazos de Lolita, Lo, Lo-li-ta…
Q.-
Lo anunciado en este Infierno y lo leído en el Blog de su libro, parece estimulante.. pero, ¿es cierto siquiera el 20 por ciento de lo que dice y promete..?
Toni
Huele a interesante. ¿Todo es «real»..? ¿Quienes son sus maestros?
Javier
¡Viva don Camilo abajo los cuervos..!
Mr Caldwell,
presidente Asociación amigos CJC
QUI PREGUNTA JA RESPON,
QUI RESPON TAMBÉ PREGUNTA
Companyons, companyones, companyonia tota,
_____________
Per què Josep M. Benet i Jornet ha deixat el càrrec de degà de la
Institució de les Lletres Catalanes perquè, paraules seves, no té cap
capacitat de decisió, i la Institució de les Lletres Catalanes encara el
manté oficialment en el càrrec i no n’anuncia el substitut al gremi?
_____________
Per què la junta de l’AELC accepta que els seus dos censors de comptes
anuals siguin l’extresorer, J.J.Isern, vinculat al Departament de Cultura
i la Institució de les Lletres Catalanes que subvenciona l’AELC, i
l’exdirectora de la Biblioteca de Catalunya, Vinyet Panyella, també
vinculada a organismes públics? On és l’objectivitat i la independència
que es requereixen per a aquesta funció?
_____________
Per què la junta de l’AELC s’ha inhibit davant el període de boicot de les
llibreries a l’Editorial Empúries del Grup 62 amb motiu del conficte de
preus promogut per Abacus i no ha sortit en defensa dels seus autors,
perjudicats pels llibres que van desaparèixer del fons durant uns dies?
_____________
Per què una petita empresa que s’autonomena «Relats fotogràfics» ofereix
per correu electrònic (sense fer constar amb quin permís) una promoció
dels seus serveis a diversos mitjans de comunicació per fer i revendre
«entrevistes, reportatges o cobertura de temes d’actualitat» de
l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i l’Asociación
Colegial de Escritores (ACEC)?
_____________
Per què l’extresorer de l’AELC, J. J. Isern, cap del Servei d’Informació i
Difusió del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, premia
amb un dau de publicitat digital l’AELC i se salta la d’altres mitjans de
comunicació de caràcter més professional?
_____________
Per què els Premis dels Escriptors Valencians de l’AELC premien Josep
Ballester per una obra seva, si aquest autor (exvicepresident de l’AELC al
País Valencià) encara forma part d’un organisme de junta (el Consell
Executiu) de plena funcionalitat regulada pels Estatuts de l’AELC i
s’incompleix així la norma interna de l’AELC de no premiar amb els premis
propis els autors que estiguin formant part de qualsevol graó de la Junta?
Continuem, al marge de la més o menys qualitat de l’obra en qüestió, amb
el
«Jo-et-premio-a-tu-i-tu-em-premies-a-mi-i-ell-et-premia-a-tu-perquè-tu-el-premiïs-a-ell»
tan habitual de tota una generació de xucòpters de la Junta de l’AELC dels
últims anys?
_____________
Per què cap representant de les associacions d’escriptors (AELC, ACEC,
PEN) que veneren Pere Gimferrer —tant preocupades pel premi Nobel a un
autor catalano-castellà— no s’han apuntat a la boda en segones núpcies de
l’autor, que després de quedar-se viudo, ha retrobat la seva antiga
promesa de joventut, del 1969, 34 anys després, i s’ha reconvertit
novament en un autor en castellà per a la seva Cuca… i tota la cucada
general?
_____________
Per què l’AELC es continua responsabilitzant del Jurat dels Premis de la
Crítica Catalana (subpremis dels premis de la Asociación Española de
Críticos Literarios), que aquest any ha estat format per Xavier
Cortadellas, Juli Capilla, Anna Maria Gil, Lluïsa Julià, Àlex Broch,
Margalida Pons i Joan Josep Isern, i no ho deixa en mans dels crítics de
debò que mantenen la seva signatura habitual en els mitjans catalans de
cada dia? I per què, un editor (Àlex Broch) forma part d’un jurat amb la
dubtosa quota d’independència que li pertocaria?
_____________
Per què, a més, dos dels membres del jurat de la Crítica Catalana (Àlex
Broch i Lluïsa Julià) són els dos mateixos membres del jurat de la Crítica
Serra d’Or i, caratsus!, premien dos llibres de narrrativa diferents? Com
quedem, quin és el millor dels dos? Com es poden estimar dos llibres a la
vez i no estar locu/a?
_____________
Per què, a més i a més, després dels premis de la crítica catalana dins
l’espanyola, els premis de la crítica Serra d’Or i el premi Crexells no hi
ha coincidència? Algun especialista en premis podria aclarir d’una santa
vegada a qui ens creiem i quin és el millor llibre publicat l’any
anterior?
_____________
Per què, si el govern català es gasta 75.000 euros cada dia encarregant
informes i estudis, l’AELC ha de ser menys que el govern i no pot
encarregar un estudi que perfili quin és el perfil ben perfilat del
col.lectiu dels escriptors i un altre sobre quin és l’estat dels drets
professionals i tota la mandanga a l’amic de torn?
_____________
Per què els Premis Cavall Verd de l’AELC a les Illes s’han convertit en
una descarada Ma(m)onada després que als sopars, dinars i rutes
turístiques s’hi hagin convidat els de sempre, amb llit i avions pagats?
Potser és una ma(m)onada perquè s’han fet a Maó?
_____________
Per què, entre els integrants de la Taula sobre el Llibre, del Nou Accents
06 (continuador del Pla Estratègic de Barcelona) que convoca l’Institut de
Cultura de Barcelona, no hi ha, entre escriptors, editors, bibliotecaris,
llibreters, etc., cap representant de les associacions d’escriptors?
_____________
Per què la colla de Serra d’Or s’entesta a continuar fent el cicle de
taules rodones on només s’hi presenta una dotzena d’oients, si s’hi
presenta? No deu que la cosa i els ponents escollits fan tuf de romàtic?
_____________
Per què la junta de l’AELC del Principat té —oficialment—un vocal menys
que les juntes de les Illes i el País Valencià? No hi ha autors al
Principat per cobrir el que estipulen els Estatuts? Per què s’ha convidat
als assistents a l’assemblea anual a no presentar-se i a deixar triar-ne
un a dit? Cal recórrer a la cooptació per repescar els més fidels, potser?
Per què no perquem novament sobre Frankfurt 2007?
_____________
Us reproduïm íntegre el comunicat que hem rebut de la Plataforma Per Una
Aelc Com Cal:
COMUNICAT DE LA PLATAFORMA PER UNA AELC COM CAL
La Plataforma Per Una Aelc Com Cal demana auditories a CEDRO i la
Generalitat de Catalunya sobre els comptes anuals del 2005 de l’AELC que
recullen un pressupost extraordinari amb destinacions de dubtosa utilitat
per al conjunt dels associats
L’estat de comptes referent a l’exercici 2005, presentat per la junta de
l’AELC en l’última asssemblea d’associats va ser aprovat per una mínima
assistència d’una vintena de membres, més vuit representants de la Junta
Directiva. El pressupost d’aquest any de l’AELC va tenir un caràcter
extraordinari a causa d’una aportació imprevista de CEDRO que, sumada a
l’habitual, va fer ingressar a l’AELC uns 416.000 € (prop de 70 milions de
pessetes). Aquests ingressos, sumats als 75.500 € de la Institució de les
Lletres Catalanes (12’5 milions de pessetes) i els 60.000 € de les quotes
d’associat (uns 10 milions de pessetes), a banda d’altres petites partides
de subvencions i ajuts, fan aparèixer un pressupost de 570.000 € (uns 95
milions de pessetes). Aquesta situació extraordinària, però, no ha estat
gestionada per la Junta Directiva tal com hauria estat correcte. És a dir,
proposant en una assemblea extraordinària, l’aprovació d’un pressupost
extraordinari, que s’hauria hagut d’afegir a l’aprovació del pressupost
ordinari de l’assemblea anterior. En lloc d’això, la junta ha optat per
una decisió de despesa urgent i imprevista que, principalment, ha estat
destinada a la confecció d’una col.lecció de DVD’s sobre alguns autors
que, segons xifres oficials del mateix estat de comptes, ascendeix a bona
part de la partida extraordinària de CEDRO, és a dir, 147.000 € (uns 25
milions de pessetes). Ja fa un temps que la Plataforma, després d’haver
estat preguntada sobre aquesta qüestió, va comprovar que l’empresa
encarregada d’aquesta sèrie de DVD’s havia estat constituïda legalment
dins del mateix 2005. Es tracta de la productora Micantia, S.L.,
enregistrada a Barcelona com a empresa nova de Comunicació i Arts
Gràfiques. També s’ha constatat que els DVD’s van ser coordinats i
postproduïts per la mateixa secretària de l’AELC, Lluïsa Julià. Ara es fa
evident que el projecte, que no ha arribat a cap tipus de distribució
comercial ni tampoc ha arribat als associats, ha caigut en l’oblit i, el
que és pitjor, s’ha fet antic abans de donar-se a conèixer perquè el
retrat que es fa de cada autor, d’entre els escollits sense saber amb quin
criteri, queda tancat en un moment determinat i, contràriament al que
permet Internet, no facilita l’actualització. Però aquesta no és l’única
despesa extraordinària que alerta dels comptes anuals presentats. Una
ullada a l’estat de comptes aprovat detecta capítols que creixen
desmesuradament en relació a altres anys i que, en canvi, no responen a un
ressò entre els associats ni a una major recepció de serveis. Així, s’han
gastat 36.000 € en publicacions escrites (uns 6 milions de pessetes);
26.000 € en xarxa i pàgina web (uns 4’5 milions de pessetes); 20.000 € en
coordinació d’activitats (uns 3’3 milions de pessetes); 48.000 € en
activitats generals (uns 8 milions de pessetes); 37.000 euros en
activitats al Principat (6 milions de pessetes); 13.600 € en activitats al
País Valencià (uns 2’3 milions de pessetes); i 39.000 € en activitats a
les Illes (uns 6’5 milions de pessetes). Curiosament, el Principat amb
vuit-cents associats té una dotació similar a la de les Illes, que amb
prou feines sobrepassa el cetenar d’associats. A més, però, s’han pagat
20.000 € (uns 3’3 milions de pessetes) en trameses postals; la junta
directiva ha costat de manteniment 17.000 € (uns 3 milions de pessetes); i
el personal assalariat és l’únic que es manté en el cost habitual més
l’augment, 63.000 € (uns 10’5 milions de pessetes). La repassada
d’aquestes quantitats fa veure de seguida que el conjunt dels gairebé
1.000 associats de l’AELC no han percebut els serveis que correspondrien a
aquesta elevada despesa. Per això, la Plataforma ha demanat auditories
especials, a banda de les que habitualment efectuen els diversos
organismes que subvencionen l’AELC, tant a CEDRO com al Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè incideixin en els
justificants que presenta l’AELC i, especialment, en aquells que
corresponen a pagaments fets a membres de la junta directiva, d’una manera
especial, a la secretària Lluïsa Julià i el president Jaume Pérez, però
també als vicepresidents territorials, la mateixa tresorera i algun dels
vocals. La correspondència entre els ingressos percebuts per ells i les
activitats en les quals hagin pogut intervenir estan, segons els càlculs
fets per aquesta Plataforma, desfassats i no tenen una justificació
valorativa que respongui en molts casos a la realitat dels costos
habituals en activitats d’aquesta mena.
_____________________
Salut i força a la ploma!
Llibertat, Igualtat i Fraternitat.
PPCC, abril 2006
Madre del Senor..
Sobre Mi CJC.. me gustria pensar que he aprendido algo de Proust, Faulkner, Nabokov..
Sobre las asociaciones gremiales calanas: «.. no perteneceria a un club que me aceptase como miembro..» (GM)