JP, «Un llarg viatge (1959-1960)». «En mar».

El ara ha tenido la excelente idea de recordar los textos de Pla consagrados al estrecho de Ormuz:

[ .. ]

ara, 19 abril 2026. Quim Aranda, Josep Pla a Ormuz i el golf Pèrsic: la seva mirada a l'»embut» del món.

Cuando el estrecho de Ormuz está en el corazón de la guerra / catástrofe mundial desencadenada por Donald Trump, recurro a los originales de Pla, en sus obras completas:

II DE GENER. DIUMENGE. EL GOLF D’OMAN.

ENTRADA AL GOLF PÈRSIC

A primeres hores del matí, la navegació del golf d’Oman s’esgota i apareix en la llunyania l’estret d’Ormuz, assenyalat per tres illes (una de les quals porta el foc d’un far) situades entre Pèrsia i el litoral de la Treva. A l’estret hi ha molta concurrència de petroliers i passa un gran tanc japonès. El mar és com un llac: el mar normal d’aquest golf. Magnífica visibilitat.

La costa de la península d’Oman s’ha ereccionat molt, apareixen altes muntanyes, absolutament nues, arrugades, d’un color grisenc i ferruginós: una d’elles, Jabal ash Sham (3.468 metres), sembla truncada i té a sobre com una taula. La costa és d’una seca, horrible duresa. Davant d’ella, la immobilitat del mar fa pensar en un llac suís a l’estiu, però tot més assecat, sense suavitat. En passar davant l’illa amb la torre del far (que els documents anglesos anomenen Little Quoin) el rumb s’inflexiona a nord-est. Arribats al Golf Pèrsic.

El litoral de ponent, en efecte, dibuixa un vast i profund engolfament. És la que fou anomenada costa dels Pirates i avui, després d’haver-los destruïts, la costa Trucial o de la Treva. El mar d’aquesta golfada és brut de bancs d’ostres i de coral i ací es pescaren —i pesquen, però menys— les perles. Aquest negoci està avui en decadència per la competència que es fan les perles autèntiques i les artificials. L’accessió a la terra és molt difícil si no es coneix el litoral amb molt de detall, i no es podia escollir un país més adequat per a exercir-hi la pirateria, atesos les anfractuositats, la duresa i el misteri. País per altra part inaccessible des de l’interior, per les grans muntanyes que el tanquen, els pirates només podien ser abolits per un poble del mar com els anglesos. En aquests últims anys s’han fet moltes perforacions de petroli en aquests espais, que no han donat resultat. La costa del petroli comença una mica més al nord, a la península de Quatar. Sobre la nostra ruta hi ha una processó de petroliers, que van i vénen, carregats o en llast. Els oficials tenen calculat que el nombre de petroliers permanent en el Golf Pèrsic és d’uns dos-cents diaris, entre els que carreguen en els ports, els que vénen i els que se’n van. A una mitjana de quaranta tripulants cada vaixell, fan vuit mil homes —generalment europeus— que treballen amb tots els seus sentits per proveir de gasolina el Passeig de Gràcia, els bulevards de París, el Mayfair de Londres i la cinquena Avinguda. Dintre el caos d’aquest món hi ha dues coses que funcionen: el petroli i l’aviació.
[ .. ]
A les dues de la tarda —meravellosa tarda!— (hora local), naveguem per l’entrada del golf d’Oman, inflexionant el rumb a nord-est sobre l’estret d’Ormuz, que és la porta del Golf Pèrsic. En el golf d’Oman tenim, a llevant, el litoral del Balutxistan, que és una regió de Pèrsia; a l’esquerra, el sultanat d’Oman, capital Muskat. La costa de Pèrsia és llunyana, però la visibilitat la fa clara. El litoral del golf que tenim més acostat, que és la seva costa de ponent, sembla tenir les mateixes característiques geogràfiques i de viabilitat del que hem navegat: deserts, muntanyes erosionades, feudalisme, misèria, impressió d’una llunyania pràcticament inexpugnable. En els llibres —generalment anglesos— sobre aquesta part de món de vint anys enrere encara es parla de la navegació de cabotatge, en aquests litorals, dels vaixells de vela, de la pesca que hi practicaven. En aquest viatge, no hem vist a penes res d’aquestes coses, la navegació indígena local que hem trobat ha estat irrisòria, i, si no hagués estat per la quantitat de grans petroliers que hem trobat, el mar hauria semblat d’una buidor total. Cap al tard, el mar queda blanc com la llet i el cel agafa el mateix color; això fa que cel i aigua entrin en una total confusió, com si tot es cobrís d’una boira mòrbida i baixa. A l’estiu, aquest fenomen no és pas rar en aquests paratges i és perillós per la confusió a què al·ludíem fa un instant. El Golf Pèrsic és el fons d’un embut al qual van a parar una gran quantitat de vaixells —sobretot petroliers, és clar—, i la navegació en la boira no és mai favorable. A la nit, el grau d’humitat augmentà i tot regalimava. Pels voltants de mitjanit, tempestat elèctrica acostada. Els llampecs, fortíssims, semblen inflar la gasa de boirina i s’obren pas. No cau ni una gota d’aigua. En aquests espais, no hi plou mai. [ .. ] Josep Pla, «Un llarg viatge (1959-1960)». «En mar». OC XVIII, p. 348-349-350. Barcelona. Editorial Destino.

Las negritas son mías.

Josep Pla, Delibes, la construcción de Cataluña, la Academia y Quiñonero.

Josep Pla, Miguel Delibes y el joven Quiñonero.

El tiempo ha seguido su curso. Creo haber sido el primero en insistir en el puesto de Pla, Rodoreda y Baltasar Porcel en la construcción de Cataluña:

Josep Pla visto por Xavier Pla.

Josep Pla, la redención de la tierra y la construcción de un hogar.

Pla, Rodoreda, Porcel y la construcción de Cataluña.

Pla, Rodoreda, Porcel: construcción y crisis de Cataluña.

Pla y la construcción mítica de Cataluña.

Noche de San Juan con Kipling, Kavafis y Josep Pla.

La crisis España / Cataluña vista por Josep Pla.

Josep Pla y el duelo a garrotazos, en España y Cataluña.

Un banquero catalán visto por Josep Pla.

La “corrupción estructural” y el “nido de reptiles” de la crisis abierta por Jordi Pujol, analizados por Josep Pla.

Crisis, corrupción, soberanía e independencia, vistas por Josep Pla.

Josep Pla y el nido de reptiles catalanes.

La crisis contada por Josep Pla.

La construcción de Cataluña, según Josep Pla: vista por un inglés y un murciano.

Pla, Quiñonero, Cataluña, España y sus culturas.

Josep Pla, anarquista (conservador).

Josep Pla y el estamento municipal de Barcelona.

Josep Pla.